Santa Rita, Rita...

Quan Carme Chacón (a qui les males llengües anomenen la bisiesta, perquè només visita Catalunya cada quatre anys) va proposar de dur el Senat espanyol a la Sagrera (qualsevol cosa abans que dur-hi trens), no vam saber entendre la idea daliniana. Jo, la primera. Me’n vaig burlar i avui me n’acuso. Amb aquest estil foteta propi dels pallassos, dels bufons, i no sé si de les bufones, vaig celebrar que als bars de la zona (hi he viscut anys) com el Brilsto II (no pas Bristol, eh?) hi poguéssim veure els senadors prenent-hi cubates. És una imatge que trobo suggeridora des que un dia vaig detectar en una taverna del Paral·lel el cantant Junco cruspint-se unes gambes acompanyades d’un Cutty Sark amb gel.

Però érem al Senat. Per a què serveix el Senat, ens preguntàvem els pallassets aleshores? Molt bé. Doncs avui, precisament avui, és hora que ens mengem amb patates les nostres paraules. Avui sabem per a què serveix. Serveix perquè Rita Barberá no vagi a la presó. Efectivament, amics, el PP acaba de col·locar-la a la diputació permanent del Senat. D’aquesta manera, la dona no perdrà l’aforament en cas que (poseu-me música sexi...) es dissolguin les Corts per una nova convocatòria d’eleccions. Ella, com els altres 34 membres de la cambra, tindrà la condició de senadora fins i tot si s’acaba el seu mandat. Com el rei, serà inviolable. I ser inviolable vol dir que pots violar i no et passa res.

Diu que na Barberà serà suplent en aquest òrgan parlamentari, cosa que està molt bé, perquè així no caldrà que hi vagi cada dia. I a tot plegat només hi trobo un però. També diu que serà vocal en dues comissions. Sincerament, tractant-se del PP jo no faria servir maiaquesta paraula equívoca i fatídica: co missió.