Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Se'ls desmunta un altre argument curtet

¿Vostè creu que hi ha un argument almenys tan tristament patètic com el que diu que Catalunya no pot ser un estat independent perquè llavors el Barça hauria de jugar la Lliga de futbol amb l'Europa, el Figueres i la Rapitenca? Doncs encara que no s'ho cregui, sí, existeix. I és el que usen quan apareix el concepte dèficit fiscal , balança fiscal , finançament insuficient o digui-li com vulgui. Consisteix a afirmar que Catalunya no es pot queixar de la diferència que hi ha entre els diners que rep i els diners que paga perquè "qui paga són les persones i no els territoris". Reconeguem que és un argument tan hàbil com trampós i que, quan te'l llancen a la cara, tardes cinc segons a reaccionar. Ei, però en el segon número sis la cosa es desfà per si sola com un bolado.

De tota manera, va, siguem generosos i acceptem que, efectivament, l'esforç fiscal el fem les persones de manera individual i no formant part d'un col·lectiu que viu en un indret concret. Perfecte. ¿Doncs algú pot explicar-me com funciona en aquest context això dels nous impostos sanitaris? Perquè, a veure, la Generalitat ha decidit aplicar el recàrrec d'un euro per cada recepta presentada a la farmàcia i el ministeri de Sanitat ha decidit aplicar a cada medicament un copagament en funció de la renda. Molt bé. Doncs això vol dir que vostè, que viu a Catalunya, paga l'impost d'aquí i el d'allà i, en canvi, algú que visqui a Astorga (per dir un indret) només paga el d'allà. O sigui, com que Astorga no és Catalunya, els astorgans (i les astorganes) queden exempts (i exemptes) d'un impost que vostè sí que paga. Però, esclar, si l'argument jacobí defensa que jo pago en tant que persona i aquí ha quedat clar que no és cert, el meu dubte terrible és saber quin concepte de persona tenen alguns. Bé, i de pas saber per què són tan diferents les persones catalanes i les d'Astorga (digui-li Almendralejo).

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT