Publicitat
Publicitat

Temor de Déu

En democràcia, el paper de cap de turc forma part de la feina del polític. Els pugem a la peanya amb data de caducitat i possibilitat de revocació amb un ritual incruent que estalvia moltes bufetades. Uns se'n van per calmar els ànims i altres arriben per restaurar la confiança. En època de crisi els cicles s'escurcen i els guanyadors es cremen sense temps perquè la calma torni. El polític es converteix en icona de totes les frustracions i carrega les culpes pròpies i les alienes. I fa de parapet dels verdaders responsables de la situació creada.

Un diari poc sospitós de falta de simpatia pel diner ho ha escrit fa poc: "La crisi del deute de la zona euro va ser causada més pels excessos del poder privat -en particular en el sector bancari- que pel malbaratament del sector públic". I, en canvi, sembla que tot sigui responsabilitat dels polítics. Fa alguns mesos vaig fer un article crític amb el senyor Botín. Una senyora em va aturar pel carrer: "Per què es fica amb aquest senyor? No s'adona que si a ell li va malament també ens anirà malament a nosaltres". Posseïts per aquest respecte reverencial pel diner, és molt còmode disparar contra els polítics. I els mateixos polítics ho afavoreixen en acceptar cegament que el bé del senyor Botín és el bé de tots. Un temor de Déu que els impedeix utilitzar la poderosa arma de què disposen per posar-hi límits: el Butlletí Oficial de l'Estat . Ara es denuncia el govern del PP perquè ha posat en marxa un procés de regressió autonòmica. Però no es diu que els bancs són cooperadors necessaris: en negar el crèdit directe a les comunitats autònomes en benefici del fons de liquiditat autonòmic (FLA), la gestió de les autonomies queda sota el control estricte del govern central.

Hannah Arendt ens va explicar que la verdadera crisi de la cultura es produeix quan som incapaços de considerar les coses pel seu valor real, més enllà de la seva funció i utilitat. Els polítics, atrapats pel principi que fa del diner la mida de totes les coses, estan perdent el poder de convicció.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT