Publicitat
Publicitat

EN BLANC I NEGRE

Temps

Els arbres que havien estat plantats en el passat han crescut. Com a testimonis vivents, marquen la continuïtat entre el temps en què U era un nen i el temps en què, ara, es troba al llindar de la vellesa. Per U fa temps que el temps passa entre oci, llibres i néts. Avui ha recollit, com cada dia, M a l'acadèmia d'idiomes. Els pares no tenen temps. Treballen. Paguen com poden el que costa que el nen pugui anar a piscina, a piano i a anglès.

Passejant per la ciutat, sense pressa, U i M han descobert un arbre a l'aparador d'uns grans magatzems. Un arbre que havia plantat U fa molts anys, amb el seu pare. I l'arbre, vestit amb llums, boles i llaços, els ha explicat la història de la gran muntanya de sucre.

Hi havia una gran muntanya de sucre que tenia el cim cobert de gelat de vainilla, els rius de cervesa escumosa i els arbres amb fulles de xiclet. Entre els arbustos, pastís de poma i plats deliciosos. La fauna consistia en pollastres fregits i vedelles rostides. Generacions de rodamóns han cercat aquesta muntanya de cap a cap del planeta. L'única dificultat per descobrir-la és que si ets a Austràlia la muntanya és a Europa, i si ets a Europa la muntanya és a l'Antàrtida. Qui la trobarà descobrirà que la cerca valia la pena, però un home es pot passar la vida buscant-la.

M s'ha fet gran i ara té un fill. Passejant per aquells carrers, ha recordat la història que un dia li va explicar l'arbre. Aquell dia, l'avi li havia preguntat què volia demanar als Reis d'Orient i ell li havia dit: una muntanya de sucre. Però l'única cosa que volia de veritat era l'arbre que no va plantar mai amb el seu pare. Temps, temps per compartir amb ell la infància que passa de pressa.

Els arbres no parlen, les muntanyes de sucre existeixen només per Nadal i els nens volen sempre més regals, per això tot el que he dit és mentida. Una cosa és real: el temps és sempre el millor regal. El present.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT