Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Tu t'ho has buscat

Un argument que aquests dies s'ha repetit per pa i per sal, en relació amb la nova llei del tabac, és que els fumadors costen un dineral a la sanitat pública. Argument que de seguida ens suscita una pregunta: que estan exempts de pagar impostos, els fumadors? I si és així, des de quan? M'interessa saber-ho perquè un servidor va ser fumador fins fa cosa d'un any, i si ara resulta que els fumadors no paguen impostos (quan jo fumava, sí que en pagaven) potser encara podré demanar que em retornin els diners de manera retroactiva. Tal vegada es tracta d'alguna d'aquestes mesures que Zapatero s'empesca per dotzenes, encaminada en aquest cas a disminuir la pressió fiscal, i jo aquí sense assabentar-me'n.

Ara bé: si no és així, i si els fumadors no tan sols paguen els impostos directes i indirectes que els corresponen com a qualsevol contribuent, sinó també les moltes taxes que graven el seu vici, aleshores l'acusació de representar un llast per a la sanitat pública és fal·laç, perquè en realitat ja han fet la seva aportació al manteniment de l'estat del benestar. I encara més: el raonament pot resultar perillós, perquè equivaldria a insinuar (o a afirmar obertament) que els addictes a la cigarreta no haurien de tenir accés als serveis del sistema sanitari, o no l'haurien de tenir en igualtat de condicions amb la resta dels seus conciutadans. De fet, això ja succeeix en alguns països de la culta Europa, com ara el Regne Unit, on els fumadors passen automàticament als últims llocs de les llistes d'espera per a operacions de cor i similars. El missatge seria: "Com que tu t'ho has buscat, doncs ara ja t'arreglaràs tu amb els teus problemes, fumador miserable" (frase en què la paraula "miserable" és una pietosa lítote per no escriure una cosa més gruixuda). Els antitabac més extrems no tenen cap dubte al respecte. "Per què hem de pagar entre tots els mals hàbits d'una minoria?", es pregunten.

Vist des d'una certa perspectiva poden tenir la seva part de raó, no ho nego. El problema és que si apliquem aquesta discriminació als fumadors, també haurem de donar un tracte equivalent a totes aquelles persones que tal vegada no fumen però que sí cultiven algun hàbit nociu per a la salut. Té dret a ser tractat de la tensió un consumidor compulsiu de bolleria industrial i hamburgueses fast food ? I d'osteoporosi els esportistes que es posen fins a dalt d'esteroides? Mereix ser hospitalitzat un conductor temerari que hagi patit un accident de cotxe? I ja que parlem de cotxes: tots els que respirem habitualment el CO que desprenen cada dia milers de vehicles al nostre voltant, no ens estem buscant algun problema cardiopulmonar? Tenim dret a la sanitat pública, arribat el cas?

Però no temin, que només són exageracions per passar l'estona. El que de veritat importa és que finalment ja no hem de compartir espais tancats amb la plaga dels fumadors. Entre això i la puresa alpina de l'aire que respirem al carrer, ves que no ens acabem morint d'un atac de salut.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT