Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

4/03: El poble català treballador

PASSEJANT PER BARCELONA, em trobo a la plaça de Sant Jaume una manifestació amb una pancarta: “ El pueblo trabajador de Cataluña dice no a la independencia”. La pancarta és enorme. La manifestació, no gaire. Una cinquantena de persones, potser un centenar. Sempre m’han fet angúnia aquestes situacions en què un nombre molt reduït de persones parlen amb tota convicció en nom de moltíssimes. Com carai ho deuen saber, el centenar de persones allà reunides, el que diu el poble treballador de Catalunya sobre aquesta qüestió o sobre qualsevol altra? Quan i com els ho han preguntat? La base de la democràcia és comptar votants més que no pas comptar manifestants. Però si convoques una manifestació per parlar en nom de tot un col·lectiu de centenars de milers de persones (els catalans, els treballadors, els estudiants), val més que sigueu uns quants centenars, com a mínim. Si parles en nom de molts, si fas que el subjecte del verb de la pancarta sigui molt gran, la seva encarnació no pot ser minúscula. La desproporció grinyola. Que pocs poden ser la veu d’una minoria silenciosa? Que potser sí que el poble català treballador està en contra de la independència, encara que allà fossin un centenar? Només hi ha una manera de saber-ho. Votant.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT