28/01: El procés i la història

DEIA UN AMIC que no s’ha de confondre el procés amb la història. Això que hem convingut a anomenar el procés s’acabarà algun dia, bé o malament (segons per a qui). Però la història continuarà l’endemà. També la història de les relacions entre Catalunya i Espanya. Considerem una possibilitat que no desitjo: que els errors en la seva gestió, els enfrontaments interns, algun carreró sense sortida com la no aprovació dels pressupostos, facin que s’acabi el procés sense èxit. Però el fet històricament rellevant, el que va posar precisament en marxa el procés, és que una quantitat enorme, socialment i ideològicament transversal, de catalans creuen que cal constituir un estat propi perquè Espanya ha renunciat a ser-ho. I això continuarà existint l’endemà. I, per tant, trobarà una nova expressió i una nova oportunitat. En canvi, si per mantenir viu el procés li amputem la seva transversalitat, n’expulsem una part important dels qui el van impulsar, en termes històrics l’independentisme quedarà seriosament disminuït, tot i que el procés continuï, s’aprovin els pressupostos i es convoqui un referèndum. El bé fonamental de l’independentisme és el seu perímetre ampli i creixent. Això, per a la història, és més important que el procés.