27/02/2017

28/02: La religió, motor de la història

1 min

PRESENTÀVEM l’altre dia amb l’Andreu Claret el seu últim llibre, Venjança, i constatàvem junts una característica curiosa: allò que mou tots els personatges de la novel·la, ambientada en l’Alexandria d’avui, però amb el rerefons de l’Alexandria d’Hipàtia i del primer cristianisme, és el fet religiós. És una bona novel·la d’acció, on la gent mor i mata per un manuscrit del segle V. I tots ho fan moguts per raons religioses. El que fa més curiosa la constatació és que l’Andreu Claret, a més de tenir una llarga trajectòria periodística i cultural, prové d’una militància política i d’una tradició intel·lectual marxista, que tendiria a explicar les coses en termes econòmics: la lluita de classes, la confrontació d’interessos, és el motor de la història. Però la novel·la en qüestió ha estat escrita després d’una estada de set anys a Alexandria i d’immersió en la realitat del Pròxim Orient, i l’autor reconeix que en aquest pas se li ha fet evident que cal posar en primer terme el fet religiós -que és allà el món de les creences, però també el factor fonamental en la definició de la comunitat, de la identitat- per entendre el que passa a la zona. No es pot explicar el Pròxim Orient obviant el fet religiós.¿Només el Pròxim Orient?

stats