Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

ZP ja té a punt la canya

Encara que no ho sembli, Zapatero és un home que deu donar força importància als gestos i als actes simbòlics: a posta va començar quedant-se assegut al pas de la bandera dels EUA (quan ell encara era a l'oposició, i quan els EUA eren els de George Bush Jr.) i ha acabat convocant eleccions anticipades el dia de l'aniversari de la mort de Franco. No és descartable que aquesta sigui una última picada d'ullet al seu famós avi afusellat pels franquistes, que més d'un ha desitjat que aixequés el cap per cantar-li les quaranta a aquest nét seu que s'ha tornat tan "de dretes".

I és que el poder, què hi farem, és de dretes gairebé sempre, com Déu i, fins i tot, el diable. Els detractors de Zapatero acostumen a dir que és el pitjor president que ha tingut Espanya en l'actual etapa diguem-ne democràtica, però al meu humil parer, és un títol molt difícil de disputar al seu antecessor, José María Aznar. Al cap i a la fi, a Aznar li va tocar gestionar l'abundància: anys acumulats de fons europeus arribats a l'engròs, juntament amb un model productiu basat gairebé exclusivament en la cimentada sense manies, constituïen el miratge d'una prosperitat que en realitat no era més que la política de l'afarta'm i digue'm moro. A Zapatero, en canvi, li ha tocat pasturar les vaques magres: ha vist com el raig de diners europeus no tan sols s'estroncava sinó que es transformava en un jou molt feixuc, i ha purgat amargament l'incomprensible pecat mortal de frivolitat que va cometre en intentar negar l'existència de la crisi. Pel que fa al model productiu que esmentàvem, el seu epíleg -com remarcava ahir el nostre director adjunt- ha estat la imatge d'un Núñez destrossat després d'escoltar com el jutge el sentenciava a sis anys de presó. No negarem que Zapatero hagi estat un president més aviat mediocre, i en alguns moments fins i tot insensat o irresponsable, però ja m'hauria agradat a mi veure l'inestable Aznar ballant amb tantes lletges alhora. I qui diu Aznar, diu Rajoy o Rubalcaba. Perquè, ara que en parlem, el campió mundial de la mediocritat deu ser el pobre Don Mariano: que en un país amb un 20% d'atur, un personatge tan rebregat com Rubalcaba li remunti més de 3 punts en tres mesos hauria de fer considerar al líder del PP si no li seria més adient dedicar-se a fer d'home bala en algun circ. Rubalcaba, mentrestant, es manté idèntic a si mateix, com ha fet tota la vida.

Guanyi qui guanyi dels dos (si Rajoy no guanyés n'hi hauria perquè vinguessin de la NASA a estudiar-lo, però tot és possible), Zapatero s'ho mirarà plàcidament des de Lleó, on un dia va dir que pensava retirar-se a pescar truites de riu. Possiblement se'l recordarà com el socialista que un dia va voler canviar Espanya, però que va acabar -com no podia ser d'una altra manera- que Espanya el va canviar a ell. O bé com el president que va fer el que va poder i el que va saber: i si no podia o no en sabia més, doncs què hi farem. No es descuidi la mosca i que vagi de gust la pesca, don José Luis.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT