Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

El banderer i l'abanderat

Els Jocs han portat els mitjans a parlar dels banderers o els abanderats . I constato que la majoria - El Periódico , El Punt Avui , TV3, Vilaweb, l'ARA, etc.- han fet servir els abanderats sense manies, creant un cert neguit als que havien après a dir-ne banderers .

Abanderar existeix però només vol dir posar una bandera. Fa uns anys també la RAE només el recollia amb aquest sentit, que és el més propi. L'altre -el de dur un bandera i, per extensió, liderar- parteix, de fet, d'un cert abús lèxic.

Una prova del que dic és que l'equivalent d' abanderado , també en sentit figurat, és porte-drapeau (francès), standard-bearer (anglès), etc., mots que expliciten un portar que no es desprèn del prefix a-. També el català té portabandera com a sinònim de banderer .

Què té a favor, doncs, abanderat ? Primer, que ni Moll ni Coromines no hi vegin un castellanisme. Això fa que l'acceptin el DCVB, el GD62 o l'ÉsAdir. Curiosament, però, cap dels tres no dóna a abanderar el sentit de liderar , si bé es desprèn per lògica.

Segon, que cap diccionari dóna a banderer o a portabandera el sentitestès de líder d'una causa i, en canvi,sí que el té abanderat . The standard-bearer of the movement no sembla que pugui ser el banderer del moviment.

Tercer, que és impossible formar verbs amb banderer o portabandera ; i abanderar se'ns fa molt necessari. Són raons ben discutibles i qui vol filar prim té tot el dret a no fer-lo servir mai. A l'ARA ens hem apuntat a admetre'l, però sense fer-ne bandera.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT