Publicitat
Publicitat

El camí no passa per Las Vegas

He estat només un cop a Las Vegas, perquè s'hi celebra una de les grans fires del món audiovisual. Vaig aprofitar per jugar a la ruleta i per assistir a un dels dos espectacles del Cirque du Soleil que s'hi oferien i a un de màgia de gran format. Em va semblar una ciutat hortera, però no més que moltes de les nostres poblacions turístiques en temporada alta, i més pulcra i ordenada; enlloc vaig veure la prostitució descarada que aquí t'aborda al centre de les ciutats o que s'exhibeix a les nostres carreteres. Pel que sé dels EUA, em sorprendria que el consum de marihuana als voltants dels instituts fos tan evident com als dels centres catalans o que els hàbits de consum alcohòlic al carrer entre el jovent fossin comparables als de casa nostra. En definitiva, que tenen més motius per escandalitzar-se els ciutadans de Las Vegas dels nostres costums que nosaltres dels d'ells. Per tant, no comparteixo la posició dels que rebutgen el projecte Eurovegas per motius de moralitat pública: dissortadament, hi tenim poc a perdre.

El que s'ha publicat del projecte és poc: que suma casinos, espectacles, hotels i centres de convencions, que representa una inversió impressionant (18.000 milions d'euros), projecta xifres manifestament exagerades de creació de llocs de treball (164.000 directes i 100.000 indirectes), requereix un emplaçament mastodòntic (uns 500 camps de futbol) i planteja unes exigències polítiques (modificació de la legislació laboral, d'immigració, de blanqueig de capitals, urbanística, del tabac i fiscal) que semblen inacceptables però que hem de suposar negociables.

El govern català està lluitant per aconseguir el projecte perquè crearia llocs de treball: a curt termini, al voltant de la construcció; a mitjà termini, al voltant del turisme que se sent atret, com a Las Vegas, per la combinació de joc, espectacles i convencions. És comprensible que ho faci, perquè la situació de les finances de la Generalitat i les xifres d'atur són tan greus que no té cap més alternativa que anar a totes. Ara bé, és important que valorem en la seva justa mesura què ens aportaria el projecte.

Catalunya fa molts anys que aposta pel turisme, i concretament, pel de convencions. L'any 1992 a Barcelona hi havia un palau de congressos, amb capacitat per a uns 1.200 congressistes. Avui en té tres, amb capacitat per a uns 15.000 (quantitat similar a la de París, 16.500), i és un dels líders mundials pel que fa a la celebració de congressos empresarials: d'acord amb la classificació més exigent en la definició de certamen internacional (ICCA), Barcelona seria la segona ciutat del món, després de Viena i davant de París. D'acord amb l'altra (UIA), seria la sisena després de Singapur, Brussel·les, París, Viena i Seül. Pel que fa a infraestructura hotelera, no és només que fa molts anys que hi invertim, sinó que és la nostra gran aposta: fa deu anys Catalunya tenia menys de 250.000 places hoteleres; avui en té 317.000, més que l'Illa de França (301.000), la població de la qual supera la catalana en un 63%. Aquest esforç ha estat premiat amb l'èxit: les pernoctacions dels turistes han passat de 24,2 milions a 32,9 milions. Pel que fa a l'àrea metropolitana de Barcelona, el nombre de llits (122.000) és comparable al de Las Vegas (149.000).

La part positiva del projecte Eurovegas és que reforçaria el posicionament de Barcelona de cara als congressos i congressistes americans, que per diversos motius ara no vénen aquí, perquè se sentirien còmodes dins una bombolla americana a l'altra banda de l'Atlàntic: hotels a l'americana, seguretat americana, serveis americans i normes americanes. La connectivitat transatlàntica del Prat cauria pel seu propi pes.

La part negativa: en primer lloc, el projecte exigeix que l'estat espanyol modifiqui normes legals, i això no ens ho faria de franc. D'altra banda, Eurovegas va de construcció i turisme i hem de ser conscients d'on ens ha portat la nostra aposta tan decidida per aquests dos sectors: fa deu anys Catalunya tenia 6,2 milions d'habitants i avui en té 7,4; el guany ha estat d'1,2 milions, dels quals el 9% s'explica per la diferència entre naixements i defuncions i el 91% per una immigració que ha vingut atreta precisament pels llocs de treball de baixa qualificació que ofereixen la construcció i el turisme. Però si en deu anys, i gràcies a un esforç inversor enorme, Catalunya ha estat capaç d'atreure més d'un milió d'immigrants, només ha creat un quart de milió de llocs de treball estables: els que han quedat un cop ha explotat la bombolla constructora. Que Eurovegas aporti llocs de treball en la construcció i en el turisme és bo, però aquests llocs de treball no són per als que acaben els estudis mitjans o superiors sinó per als immigrants i per als que busquen una excusa per no acabar els estudis obligatoris. Si el que volem són llocs de treball per als nostres fills i que aquests acabin els seus estudis, el camí no és aquest.

En definitiva, que el govern fa bé lluitant pel projecte, però tant ell com nosaltres faríem santament de mantenir el cap fred: si es perd, no ens hi jugàvem tant; si es guanya, que no sigui perquè s'ha pagat un preu massa alt.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT