Estem en construcció?
Perquè si és així, ens hauríem de coordinar una mica millor. Els balears i pitiüsos (mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterencs i les sempre necessàries sargantanes de Cabrera), així com els fills del País Valencià, mirem amb un barreja d’estupor, esperança i incomprensió el procés sobiranista català i les seves interminables giragonses.
És obvi que tant els illencs com els valencians estem molt lluny de plantejar un pols a l’estat espanyol com el que està plantejant el govern de la Generalitat, sobretot perquè la representativitat de les nostres institucions dins el sistema polític espanyol és finalment nul. Mai s’ha sentit que el Govern Balear ni la Generalitat Valenciana puguin posar en un compromís el govern espanyol, i res fa preveure que ho arribem a sentir mai, ni tan sols ara que tant a les Balears com al País Valencià es dóna la circumstància, absolutament impròpia, que no hi governi el PP. Sabem que haurem de demanar perdó per aquesta inconveniència, fins i tot a Pedro Sánchez, que també contempla amb consternació els problemes del Partit Popular, única força veritablement garant de la unitat d’Espanya.
La presidenta Francina Armengol i el president Ximo Puig, com a bons líders territorials del PSOE, insisteixen en una suposada reforma constitucional com a remei per a tots els mals de l’Espanya plurinacional. Està molt bé, si no fos que és un remei en què ja no creu ningú. Mentrestant, els governs illenc i valencià volen estrènyer lligams amb el català, però sense enfadar-se amb els seus caps de Madrid. No és que ens moguem nacionalment a diferents velocitats, com s’ha dit sempre, sinó que sembla que vulguem confluir en algun punt difícilment descriptible dins la discrepància. Som germans, se suposa que ens estimem, però ens mirem de reüll.
Total, que l’independentisme català tendeix a perdre’s dins el laberint de la seva complexitat i el catalanisme valencià i balear no arriba a comprendre la simplicitat de la seva situació. Ho dic perquè encara alguns, a una banda o a l’altra, tenen el caprici de parlar dels Països Catalans, òbviament lliures i socialistes, o alguna cosa encara més malèvola.
Catalunya és avui mateix un país en construcció, i juntament amb el País Valencià i amb les Illes Balears, configura una realitat que, pel seu pes demogràfic, econòmic i financer, podria ser una de les més importants dins de la Unió Europea. Una UE que ara mateix es troba en el compromís de donar resposta a la crisi dels refugiats i, segons quina sigui, la història la jutjarà de manera severa. Catalans, illencs i valencians tenim alguna cosa a dir-hi i a fer-hi, vull pensar que per convicció democràtica. Però mentre perdem el temps en discussions internes, continuarem estant en construcció, i no podrem contribuir a gaire cosa.
