Publicitat
Publicitat

Tovallons negres

El crit del moetzí

Llegeixo a la premsa que la reforma de la llei de centres de culte "elimina l'obligació dels ajuntaments de preveure sòl públic per a oratoris" i exigeix que les noves instal·lacions "respectin les característiques arquitectòniques, culturals, de tradició i històriques" del lloc on s'ubiquin. Ho va explicar el portaveu del Govern, Francesc Homs, l'altre dia. Hi ha qui ho ha trobat lleig. Jo no.

Em sembla d'allò més lògic que el govern no hagi de reservar sòl per als que volen encomanar-se als diversos déus del catàleg. Jo, sense anar més lluny, simpatitzo amb la religió vudú, però no se m'acudirà de demanar que em reservin un terreny per tal de donar curs a les meves pràctiques religioses, que inclouen esbudellar gallines i clavar agulles al ninot de José Mourinho. Sé que hi haurà algun lector que em dirà que el vudú no és el mateix que, posem pel cas, l'islam, però jo li diré que això va a sensibilitats. Per a mi, l'islam i el vudú mereixen el mateix respecte i tenen el mateix dret a sòl públic.

Pel que fa a l'altra obligació, la de respectar les característiques arquitectòniques, no puc estar-hi més d'acord. Barcelona, Salt, Tavertet, Cadaqués i Sant Kevin de Vallfosca, per citar diverses localitats catalanes, tenen una estètica des de fa segles, de la mateixa manera que la tenen Agadir, Meknès, Marràqueix i Al Costo, per citar diverses localitats marroquines. Per tant, hem d'evitar les ànsies creatives dels fidels nouvinguts que, sempre inspirats per la fe, que mou muntanyes, podrien trobar bonic de construir un minaret a Tavertet, i perdó per la rima. És més. Si jo fos n'Homs, el que faria ara mateix és un decret que condemnés a treballs forçats tots els que es fan la teulada de pissarra en localitats on l'única neu que han vist és la del pessebre.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT