La distància entre el que diem i el que som

ENS AGRADA resumir els anys en format de diccionari, per això aquest cap de setmana que fa de parèntesi entre Nadal i Cap d’Any l’aprofitem per matar el 2014 i batejar el 2015 en dos dies. Aquest dissabte us recordem 100 conceptes que han ocupat més espai l’any del 9-N, i diumenge fem una cosa més agosarada encara: predir el que esperem d’un 2015 carregat d’eleccions, que ho pot canviar gairebé tot. Veig aquests dies que Facebook ens ofereix un resum personalitzat del nostre any. Prems un botonet i et fa aparèixer les imatges més destacades que has compartit. Una eina molt útil, però que no resumeix els nostres dotze mesos, sinó la manera com els hem explicat als altres. És un retrat de com hem volgut mostrar-nos. El que som de veritat forma part d’una intimitat cada cop més oculta, perquè el relat de nosaltres mateixos s’acaba confonent amb la realitat. Ni el 2014 és el que diem els diaris que ha estat -nosaltres només fem una aproximació als hits mediàtics-, ni el nostre 2014 és el que hem ensenyat que era. Potser en alguna llibreta no pensada per compartir, i sobretot en la memòria, si hi busquem bé, hi trobarem les nostres pors i ambicions inconfessades, i aniria bé fer-ne un repàs. Entre els reptes que ens deixa pendents la socialització a cop de clic hi ha el de saber distingir el jo públic del jo autèntic, desconegut probablement per nosaltres mateixos, perquè el que exhibim ens modela tant que pot autoenganyar-nos. Les versions que ens fem són tan potents que ens les empassem, mentre en un raconet una part de nosaltres es deu riure de les nostres pretensions públiques i de com xoquen amb les veritats amagades.