Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN: MONTSERRAT CABALLÉ

La diva cosmopolita

Gracienca universal, parla com si tingués consciència que el que diu l'està immortalitzant. En la conversa, té una veu sorpenentment tímida i suau, de bona nena. Lentament, poua les paraules. Amb la gravetat de qui se sap un referent ètic. I ens fa saber, com si no s'hagués dit mai, que la germanor neix de l'amor.

Pocs saben que amb 11 anys, prima i espigada, ja feia això d'acampar a la plaça Catalunya. En la dura postguerra, a casa no podien pagar el lloguer i els feien fora del pis. Ho explica com si fos La vita è bella i ara en recorda estrelles i parrups de colom.

Té un català que estulvia , una mica peruc , de pues i des de luegu , de jugar a l' ajedrés i treure sobresalients . Dingú la faria tan cosmopolita. Però ho és. I per això canta amb l'Al Bano a Peralada i troba exagerat que l'amor a la llengua ens hagi portat a imposar el català al proïsme. A diferència de l'espanyol, que s'imposa naturalment. El seu model és Suïssa, on va viure de jove sense adonar-se que allà cada llengua té el seu territori.

Es proclama, agradi o no, espanyola de soca-rel, tot i haver tingut la gran sort (per raons familiars) de tenir domicili a Andorra, cosa que li ha permès fer més obres benèfiques.

I és, a més, un prodigi de la natura: la unió de la Callas i la Tebaldi. Cap veu tan pura i potent havia fet els seus pianíssims. Tampoc és tan estrany, doncs, que s'hagi cregut que era un àngel.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT