Publicitat
Publicitat

La filosofia no és 'Star Trek'

El dia 6 d'abril, en el diari italià La Repubblica , hi va aparèixer un article sobre el llibre de Stephen Hawking i Leonard Mlodinow The grand design ( El gran disseny , 2010, Columna). L'article portava un subtítol, "La filosofia ha mort", que, a més, iniciava la paràfrasi d'un passatge del llibre: "Només els físics expliquen el cosmos". La mort de la filosofia ja s'ha anunciat moltes vegades, i no hi havia, doncs, res d'alarmant, però em semblava que un geni com Stephen Hawking havia dit una bajanada. Per assegurar-me que La Reppublica no ho havia resumit malament vaig comprar-me el llibre, i la seva lectura ha confirmat les meves sospites.

El llibre s'ha escrit en teoria a dues mans. Però, en el cas de Stephen Hawking, l'expressió és dolorosament metafòrica, perquè sabem que els seus membres no responen a les ordres del seu cervell excepcional. Per tant, el llibre és fonamentalment obra del segon autor, a qui la contraportada presenta com a excel·lent divulgador i guionista d'alguns episodis de Star Trek (cosa que es nota en les precioses il·lustracions del llibre, que semblen concebudes per a una enciclopèdia infantil d'una altra època: són acolorides i fascinants, però no expliquen res de les complexes teories físico-matemàtico-cosmològiques que haurien d'il·lustrar). Segurament no era prudent confiar el destí de la filosofia a personatges amb orelles punxegudes.

L'obra comença amb l'afirmació peremptòria que la filosofia ja no té res a dir i que només la física pot explicar (1) com podem comprendre el món on ens trobem, (2) quina és la naturalesa de la realitat, (3) si l'univers té necessitat d'un creador, (4) per què hi ha alguna cosa, en comptes del no-res, (5) per què existim i (6) per què existeix aquest particular conjunt de lleis i no qualsevol altre. Com es veu, són típiques preguntes filosòfiques, però cal dir que el llibre mostra com la física pot, d'alguna manera, respondre justament a les últimes quatre preguntes, que semblen les més filosòfiques de totes.

L'únic problema és que per intentar respondre a les últimes quatre preguntes, cal respondre, primer, a les dues primeres. Grosso modo , ¿què vol dir que una cosa és real? i ¿coneixem el món tal com és? Ho recordareu de la filosofia de l'escola: ¿coneixem per adequació de l'intel·lecte a la cosa?, ¿hi ha alguna cosa fora de nosaltres (Woody Allen hi afegiria: "I si és així, ¿per què fa tant de soroll?") o bé tots som berkelians o, com diu el professor de Harvard, Hilary Putnam, cervells en una tina? Doncs bé, les respostes fonamentals que aquest llibre proposa són exquisidament filosòfiques i, si aquestes respostes filosòfiques no hi fossin, el físic tampoc no podria dir per què coneix i què coneix.

De fet els autors parlen d'un "realisme dependent dels models", és a dir, ells assumeixen que "no existeix cap concepte de realitat independent de les descripcions i de les teories". Per tant, "diferents teories poden descriure d'una manera satisfactòria el mateix fenomen mitjançant estructures conceptuals diferents" i tot el que podem percebre, conèixer i dir de la realitat depèn de la interacció entre els nostres models i "aquella cosa" que hi ha a fora de nosaltres, que només coneixem gràcies a la forma dels nostres òrgans de percepció i el nostre cervell.

Els més suspicaços dels nostres lectors fins i tot deuen haver reconegut un fantasma kantià; i certament els dos autors proposen allò que en filosofia s'anomena holisme o realisme intern . Com veuen, no es tracta de descobertes físiques, sinó d'assumpcions filosòfiques que serveixen per sostenir i legitimar la recerca del físic, el qual, quan a més és un gran físic, no pot sinó plantejar-se el problema dels fonaments filosòfics dels seus mètodes.

Tot això ja ho sabíem, igual que ja sabíem alguna cosa de les extraordinàries revelacions (evidentment degudes a Mlodinow i a la tripulació de l' Enterprise ), segons les quals en l'antiguitat la gent atribuïa instintivament els actes violents de la natura a un Olimp de divinitats propícies o malèvoles". Redéu i rediantre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT