Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

En forma amb Artur Mas

Tinc un amic que té una companya de feina que afirma que Artur Mas està molt bo. Aquesta persona, i totes les que comparteixin amb ella l'atracció libidinosa pel flamant president de Catalunya, van poder esplaiar-se ahir la vista amb la portada del rotatiu El Periódico , que com ja saben oferia una espectacular foto de Mas a la dutxa, nu de cintura cap amunt (tal vegada hi havia alguna al·lusió velada a aquell acudit que fa temps que circula sobre els seus socis democratacristians d'Unió: ja m'entenen, cristians de cintura cap amunt, demòcrates de cintura cap avall). A l'interior del diari, podien gaudir d'un extens reportatge especial amb dotze pàgines d'imatges inèdites del líder convergent, que rivalitzaven amb aquelles que va publicar una altra capçalera de molt de llustre, La Vanguardia , l'endemà mateix de les eleccions. En aquella ocasió, les fotos també ens ensenyaven un Artur Mas lleuger de roba, concretament en banyador, que sortia de la piscina. Un text de Pilar Rahola, escrit amb una prosa tan sòbria i continguda com la seva mateixa autora, ens explicava amb tot luxe d'escarafalls que el vincitore de la contesa electoral s'havia fet cinquanta-quatre llargs de bon matí i gairebé en dejú, després d'haver ingerit amb prou feines tres tristes avellanes: tanta austeritat i disciplina feien pensar una mica en un cavaller càtar, i Rahola, que fa dies que insisteix en la metàfora del rei Artur per referir-se a l'ídem de Convergència, així ho recollia convenientment al reportatge en qüestió.

Tot aquest material, i molt més que n'ha sortit aquests dies, ens permet col·legir com a mínim dues hipòtesis de treball. Una, que Artur Mas és conscient que una porció de ciutadanes -i de ciutadans- del país consideren que està molt bo, i ell no té cap inconvenient a regalar-los la vista amb instantànies del seu tors nu i l'intel·lecte amb algunes pinzellades dels seus hàbits esportius i alimentaris. I dues, que el poder transforma efectivament les persones, fins al punt que, allà on alguns veien fins no fa gaire l'enemic a abatre (com fos), ara hi veuen un líder que mereix ser promocionat i ungit amb tots els olis i els encensers de la santa majoria. Perquè és el guanyador, perquè segons com vagin les coses pot tenir una presidència longeva, i, en darrer terme, per si de cas, argument definitiu que solia esgrimir el poeta.

Sempre és altament estimulant comprovar que els mitjans que marquen la pauta no la marquen perquè sí, i que, quan ells giren, és perquè també gira el país sencer (o a l'inrevés, això mai no queda clar del tot). A alguns de vegades pot semblar que els costa una mica més, però quan menys s'ho espera ningú, duen a terme una finta memorable i deixen el personal bocabadat. De manera que, entre les àrdues piscines del president, que li deixen el cos a punt de revista, i l'agilitat i la prestesa dels nostres creadors d'opinió, ningú podrà dir que no comencem la legislatura (i la nova etapa, per dir-ho amb la terminologia de moda) ben en forma. Hop, hop.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT