Aquell gos tan famós...

M’emociona dir que el Tribunal Constitucional espanyol acaba d’anul·lar -ho llegim a l’ARA- “la part del decret de pobresa energètica que garanteix el subministrament d’electricitat i gas a les famílies vulnerables que no puguin pagar les factures”. Ja era hora. Considera -amb molt bon criteri- que el govern català “no té competències per decidir si s’ha de tallar o no el subministrament”. Per tant, garantir el subministrament per part del govern català també és “inconstitucional”. Per tant, amics sense recursos, quan el nen us digui “Mama, tinc fred”, li contesteu que escalfar-se és inconstitucional. Ja veureu com llavors es fotrà amb resignació, perquè, segurament, abans que un fredolic és un patriota.

Que ningú es pensi, però, que després de tot el govern en funcions d’Espanya correrà a garantir el subministrament de manera constitucional. El 2014 ja van al·legar que el decret de pobresa energètica català “generava una discriminació positiva per als consumidors catalans”. I no es pot generar una discriminació positiva per als consumidors catalans. Només es pot generar una discriminació negativa. Ara només espero que s’adonin (ja seria hora, també) que al Pallars hi ha un aire molt més pur que a La Sierra i que, per tant, respirar-lo és discriminació positiva. Espero que llavors enviïn l’exèrcit a fumigar amb anhídrid carbònic.

És molt d’agrair que s’hagin esperat al canvi d’hora per petar-se aquesta llei catalana, perquè ara, vulguis que no, ja no vénen tant de gust les coses calentes. Els progenitors sense recursos faran bé, quan vagin al banc d’aliments, de demanar brics de gaspatxo (¿hi ha res més espanyol?), que fresquets entren molt bé. I llavors, quan acabin de sopar, a la llum d’una espelma, poden llegir Lope de Vega. Els recomano El perro del hortelano, que explica molt bé el tarannà en funcions del govern en funcions del regne on tenim la immensa sort de pagar els tributs.