La grava a la sabata és la resposta

Tornant d’escola em diu que no es vol fer gran, que no vol créixer, que vol ser sempre petita. Em pregunta per quina raó s’hauria de voler fer gran. I tots els avantatges que li dic (menjaràs el que vulguis, aniràs a dormir quan vulguis...) no li fan peça. Aleshores es treu la bota i se sent un soroll d’escampall. El mateix soroll d’escampall d’ahir i d’abans-d’ahir. El terra de l’habitació s’ha omplert de grava, com ahir, com abans-d’ahir. “Però tot això portaves al peu?”, li pregunto, com ahir, com abans-d’ahir. “I no et feia nosa?” Em diu que no, que no li feia cap nosa. I de fet, a l’altra bota hi ha la mateixa quantitat de grava. La recullo però aquest cop no la llenço. Aquest cop, la peso a la bàscula de precisió de la cuina. La grava de totes dues botes fa trenta grams. “Aquesta és la raó”, li dic.

I per primer i últim cop a la vida creo un grup de WhatsApp (amb el tema “grava a les sabates”). Demano a altres progenitors de la seva classe si les criatures també han vingut amb les sabates plenes de grava. Em diuen que sí. Els demano, sisplau, que pesin la quantitat recaptada en una bàscula de precisió i que, si no en tenen, que me la portin en una bossa, que la pesaré jo. Les dades fan feredat. Vint-i-tres, quaranta, quaranta-sis grams... El cent per cent de la canalla arriba cada dia a casa amb grava a les sabates. Són 23 nens, però a l’escola hi ha dues línies de segon, dues de primer, i dues de P3, P4 i P5. De moment no tinc dades del comportament dels altres cursos, però només calculant el que s’emporten els 46 peus de segon A cada dia (690 grams al dia de grava de mitjana) tenim que en un mes s’emporten 13.800 grams de grava i en un any lectiu se n’emporten uns 38 quilos. És per això que els nens s’han de fer grans. Si no, acabarien desforestant tots els patis de totes les escoles i la grava s’extingiria i seria més cara que l’or. “Ho entens?”, li pregunto. “Ara sí”, em diu.