Publicitat
Publicitat

Ens ha costat però ja tenim Zimbàbue

Per a sort de tots, el DIEC2 ja s'actualitza digitalment . Prescindint del paper, el diccionari normatiu en línia creix i respira. Fa un parell de mesos s'hi van afegir un munt de modificacions (33 pàgines) que n'alteraven la versió de març del 2009. A més, l'IEC les ha penjat a internet en una lloable política de transparència. Avui em fixo en l'última: la de l'entrada zimbabuès . Abans hi deia "natural de Zimbabue" i ara hi diu "natural de Zimbàbue". I més abans, al DIEC1, hi deia zimbabwès , "na tural de Zimbabwe".

Són etapes en la progressiva catalanització d'un estrangerisme. A zimbabwès ja hi ha el tímid accent greu però la w només transcriu, no adapta ortogràficament. A zimbabuès, en canvi, es fa aquesta pas, però -pel que dèiem divendres- això comporta que, almenys en te oria, es trenqui el diftong. I potser l'intent de fer notar l'invisible hiat va dur a l'error d'escriure Zimbabue, en què la falta d'accent gràfic fa passar el tònic de la a a la u en flagrant contradicció amb la pronúncia original.

Zimbàbue és la millor catalanització ortogràfica de Zimbabwe, perquè, encara que la paraula és, ortogràficament, esdrúixola (Zim- bà-bu-e), en una pronúncia relaxada la diem com si fos plana (Zim-bà-bue). Sembla que, en la llengua bantu de la regió, aquest bwe monosil·làbic vol dir pedra : una pedra dura i compacta que no hauríem de partir pel mig amb una pronúncia emfàtica i artificiosa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT