Un home excepcional en un món equivocat
Quina coincidència! Però si jo he sortit a l’ARA! Agafa, mira, abaixa, agafa, abaixa si pots el para-sol del copilot, agafa el diari. Ho veus? Sóc jo. Jordi Gonzalvo, per servir-te. El teu company Toni Vall em va fer un article! No un article sobre mi, no, esclar, un article sobre la psicologia dels conductors de taxi, de la mundologia que has de tenir. Agafa, llegeix. No en facis cas, està molt masegat i rebregat. El tinc per ensenyar. El bo el conservo a casa en un carpesano. Té, agafa la meva targeta de visita per si un dia et faig falta per lo que sigui. Jo treballava de forner, que és lo que explico a l’interviu, però per les coses de la crisis vaig agafar el taxi. Doncs jo vaig començar a la ràdio. A Ràdio Joventut! Jo imitava. Això a l’article no hi surt, perquè s’escapava del tema, però jo et sé treure el Rodríguez de la Fuente: “Los conductores depredadores de Barcelona hacen de la ciudad una selva... ” Què? Sí o no? I tu te’n recordes d’aquell director de cine que es deia Alfonso Sánchez? No? Sí, sí, també és mort, es moren tots. Si te’l faig te’n recordaràs: “ Esta película que hoy les ofrecemos es una obra maestra... ” I el Cruyff te’l clavo... Personatges clàssics. Ja de petit era especialista imitant professors. Saps amb qui anava a l’escola? Amb el Javier Capitán. Conec molt l’Helena Garcia Melero, la vaig conèixer en un Godó, segur que se’n recorda. Vam estar sopant junts en un sopar d’El Mejor Deportista del Año, no ens van presentar ni res, però vaja, que hi tinc relació. El meu pare estava molt en contacte amb periodistes esportius. El Mario Beut, el pare de l’Eduard Berraondo, els Alguersuari... Queda’t la meva targeta. No em paguis res. Ha sigut un honor. Bueno, va, dóna’m cinc euros, no em donis més que no t’ho agafaré. Entre faranduleros ens hem d’ajudar. Fins una altra! La meva dona no s’ho creurà.
