Publicitat
Publicitat

El meu iaio comunista

El meu iaio comunista considerava que la televisió era un gran invent però que tenia un inconvenient: no permetia la interacció amb els personatges que hi apareixien. Ell, però, va decidir obviar aquest petit detall. Es posava davant de la pantalla i quan sortia Felipe González o, especialment, el Papa de Roma, s'esgargamellava i cridava: "Fiiiiiiiiiill de puuuuuuta...", i esperava veure alguna reacció en els seus rostres. I si la hi notava, se li dibuixava un mig somriure trapella als llavis.

L'únic mètode realment efectiu de concentració per a la majoria d'homes (i dones) és no pensar en sexe. Per això és tan difícil fer-ho durar molt.

No deixis que la realitat t'espatlli un bon titular. No hi estic d'acord, però... entre nosaltres: hi ha res més bonic que un bon titular? I són tan difícils de veure!

La majoria de parelles trenquen per qüestions de convivència. En algunes societats semiurbanes del mediterrani occidental, anomenades pobles, han resolt aquest problema reduint al màxim el contacte entre les parelles. Els homes treballen (normalment amb homes) i van al bar (també amb homes). I els caps de setmana van a caçar (amb homes), fan ciclisme o practiquen alguna altra afició d'homes. Les dones treballen (amb dones), són al parc amb les criatures (i altres dones) i el cap de setmana van a veure familiars (generalment femenins). Aquestes parelles de poble aconsegueixen índexs d'estabilitat francament notables. Tot i això, inexplicablement i en nom d'una falsa superioritat moral, a les societats urbanes del mediterrani occidental, altrament dites ciutats, es resisteixen a adoptar un patró tan socialment eficient.

Un diàleg qualsevol en una cuina qualsevol de qualsevol lloc del món: "No em dius mai que m'estimes". "T'estimo". "Ara m'ho dius perquè t'ho he dit jo". "Tens raó. Què hi ha per sopar?"

Al meu poble és tradicional el bou amb corda. Els xiquets de les alqueries esperàvem amb ànsia el coet que indicava que l'animal havia estat convenientment degollat a la sèquia. Aleshores corríem adelerats per poder-hi saltar damunt i ajudar així a l'evacuació de la sang. M'agradaria dir que aquella experiència em va provocar alguna mena de trauma, però seria mentida.

¿D'algú que és de dos equips de futbol se'n pot dir que té predisposició genètica a la infidelitat?

En un centre comercial els homes obtenen el seu màxim punt de plaer en el moment de la compra, de la possessió . Per contra, per a les dones el plaer és en el procés , en la tria . Per això fer l'amor en un emprovador és una fantasia compartida per ambdós sexes.

Acudit d'economistes liberals masclistes. "La meva dona és keynesiana. Quan té una depressió se la fa passar amb la targeta de crèdit".

Acudit d'economistes keynesians masclistes. "La meva dona és liberal. Em tracta amb menyspreu fins que es queda sense diners. Llavors em demana que la rescati amb l'argument que és massa important per a mi".

Al tercer volum de les seves Memòries Jordi Pujol es queixa tot sovint que va ser massa sensible als discursos de l'esquerra sobre medi ambient, família o educació. En canvi al primer volum es declara de centreesquerra. En què quedem?

Quan em vol fer enfadar un amic em diu que els valencians som els andalusos dels catalans. Ben mirat jo crec que sempre s'és andalús respecte d'algú. Els catalans també.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT