4/5: Per què no posem l’intermitent?

Discrepo radicalment i amicalment d’en Carles Capdevila. Ell escrivia un article en què constatava que la gent ja no posa gairebé mai l’intermitent. Fins aquí, d’acord. La seva tesi és que, si poses l’intermitent per canviar de carril, els altres conductors no t’ho deixen fer. Qui avisa és traït. I aquí ve la meva discrepància. Jo crec que la gent no posa l’intermitent perquè és un esforç (mínim!) que no té cap mena d’utilitat per a qui el fa, però sí que en té per a qui ho veu. Per què ho hauria de fer, llavors? Només hi ha un cas en què posar l’intermitent és útil per a qui ho fa, quan vol dir: aparteu-vos tots i freneu, que ara vinc jo. I llavors fa tanta ràbia que no el deixes passar. Com veuen, les interpretacions són antagòniques. Algú em dirà: no tant, esteu d’acord a atribuir-ho a l’egoisme humà. Sí, però el repartim ben diferent. Per a uns, la bona gent no posa l’intermitent perquè la resta del món són insolidaris. La culpa és dels altres. Per a mi, no poses l’intermitent perquè tu ets insolidari. La culpa és teva. I això porta a dues actituds polítiques contraposades. Uns diuen: com que el món és insolidari, jo no estic obligat a complir les normes. Uns altres diem: complir les normes raonables és la manera de ser solidaris.