Publicitat
Publicitat

TOCAR TERRA

Fer de pagès A una illa

Les Balears i les Canàries

Les mesures canàries estan adaptades a la seva realitat

A l’abril del 2017 els agricultors canaris han rebut, des de l’octubre del 2016, amb finançament europeu, la quantitat de 106.838.797,08 €. Els agricultors balears, en el mateix període, han cobrat 24.379.675,16 €. El problema és que, mentre que els ajuts a les Balears són els generals, les mesures canàries estan adaptades a la seva realitat. L’horticultura rep ajudes que s’acosten al total d’ajudes rebudes a les Balears. La patata rep cada any entre 5 i 6 milions d’euros. Els ajuts per vendre fora de les Canàries les produccions hortícoles són de 7 milions d’euros. La tomàtiga d’exportació rep una ajuda de 7.700 €/ha. Les vinyes cobren 1.485 €/ha les no assegurades i 1.650 €/ha les assegurades. Altres ajudes van a l’embotellament de vins, reproductors de races pures, vedells de vaques dides i de qualsevol raça, importació de vedells, reposició de vaques (1.000 € per vaca), oví i caprí (entre els 30 i 40 € unitat), indústria làctia i productors lactis o productors de farratges (300 €/ha).

Té això conseqüències?

Les produccions balears han de fer front a uns majors costos

El fet que les Balears siguin considerades un territori continental té uns efectes importants sobre els sectors productius. De fet, és una de les causes de la desertització industrial i agrària. Així i tot, hem de ser conscients que els problemes de l’agricultura, encara que tengui un suport important, com passa a les Canàries, van més enllà. Malgrat el desplegament econòmic a favor de l’agricultura canària, la situació dels pagesos canaris no deixa de ser difícil. Però els sectors més emblemàtics (tomàtiga, plàtan, patata, vinya, flor tallada...) estan ben estalonats. En canvi, els sectors que a les Balears són equivalents (hortícola, patata, vacum de llet, vinya, olis...) mai han rebut ajuts. Les produccions balears han de fer front a uns majors costos i a uns menors preus (determinats per uns mercats insulars poc eficients) i competint amb produccions fortament subvencionades.

Ajuts a la fruita seca

El total d’hectàrees beneficiàries a tot l’Estat és de 360.538

De tota manera no es pot desconèixer que hi ha hagut qualque petit reconeixement de la insularitat. S’acaba de fixar, per part del FEGA, l’import de l’ajuda associada als fruits de clovella i garroves, que té com a objectiu frenar l’abandonament, enorme i perceptible a simple vista, que afecta els conreus d’ametlers i garrovers, amb el consegüent problema econòmic, social i mediambiental. El total d’hectàrees beneficiàries a tot l’Estat és de 360.538, de les quals 16.880 són a les Balears. Les superfícies peninsulars rebran un ajut de 32,6 €/ha i les insulars (sols a Balears, ja que com hem vist les Canàries ho tenen resolt) de 51,9 €/ha. La notícia és bona, gairebé excel·lent, l’única cosa a observar, i no és poc important, és l’escassa quantia de l’ajuda, amb efectes irrellevants o en tot cas molt escassos sobre el sector.

Assegurances agràries

El nombre de pòlisses subscrites no cessa de davallar

El Ministeri d’Agricultura ha anunciat una retallada de 10 punts en la subvenció base de totes les línies d’assegurances agràries i a tots els conreus, una decisió que es traduirà en un encariment mitjà de les pòlisses superior al 20%. Amb aquesta mesura es posa una mica més lluny dels pagesos aquesta eina fonamental per fer front a les incerteses meteorològiques o de tot tipus. La retallada surt dels Pressuposts Generals de l’Estat, en què la partida destinada al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha minvat un 8,1%. Amb aquesta notícia hem de pensar que continuarà la caiguda de la subscripció d’assegurances, i que fins i tot es posarà en qüestió la viabilitat d’un sistema que s’ha presentat com a modèlic arreu del món. Des de fa anys el nombre de pòlisses subscrites no cessa de davallar.

Agricultura ecològica

El sector ecològic tindrà la seva gran trobada anual a Porreres

El proper diumenge, 30 d’abril, el sector ecològic tindrà la seva gran trobada anual a Porreres. A l’onzena edició de la Diada d’Agricultura Ecològica hi haurà més de 80 estands, amb la qual cosa es garanteix una visió completa del que és aquest model productiu a les Balears. Enguany la diada tendrà una dedicació especial a les varietats locals de cereals. Aquesta decisió no és casual, recull un fenomen emergent: la importància dels blats antics per recuperar els sabors dels pans tradicionals. L’èxit de la recuperació de la xeixa és un bon senyal. També es presentarà un documental sobre el me ecològic i hi haurà l’actuació castellera dels Al·lots de Llevant. Entre els diversos actes, s’ha de destacar el lliurament del premi Producte ecològic de l’any 2017 i l’exposició i el tast de pans fets amb blats antics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT