Publicitat
Publicitat

Les partícules xineses

Els caps de setmana, a tocar de casa -Barcelona, Dreta de l'Eixample-, hi té lloc un fenomen curiós. El que els dies laborables és una escola universitària per a nois i noies autòctons i de casa bona, dissabtes i diumenges al matí queda colonitzada per nens i nenes xinesos que fan hores extres per rebre educació cultural i religiosa. Són molts. Al migdia, els pares els vénen a buscar a peu o en cotxe.

La Xina no només ve de compres a Europa, com expliquem avui a l'ARA. També hi ve a viure. Al segle XIX, els europeus vam colonitzar l'Àfrica i l'Àsia. Per fer negocis, cal instal·lar-se als llocs: ens ho van ensenyar els grecs fa més de dos mil anys, i després els romans. Els grecs obrien delegació comercial, els romans s'instal·laven i arrelaven. Encara no sabem què faran els nostres xinesos.

Els nens xinesos van a les escoles catalanes, però no renuncien a la cultura d'origen. Si jo visqués a l'estranger, faria el mateix amb els meus fills. La Xaoian, una nena alegre i carinyosa, és companya de classe d'un dels meus fills. Ve a casa a les festes d'aniversari. Durant temps, cada matí veia la seva àvia fent tai-txí al parc.

El principi d'indeterminació, formulat als anys 30 pel pare de la quàntica, Werner Heisenberg, diu que és impossible mesurar simultàniament la posició i la velocitat d'una partícula. Doncs bé: també és impossible mesurar simultàniament la posició i la velocitat d'un canvi cultural.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT