Esclar, quan el títol és tan llarg...

El diari El País va publicar un article que es titulava "El Pablo Iglesias británico” i que parlava de Jeremy Corbyn, el líder del Partit Laborista. Res a dir, si no fos perquè l’autor de l’article era Pablo Iglesias. És com si servidora escrivís un article anomenat “L’Empar Moliner brasilera” per parlar dels mèrits de Gisele Bündchen.

La casta i el populatxo, quan van llegir la cosa, van fer-ne certa befa i escarni. I és que, després d’haver vist l’home fent fúting amb l’Ana Rosa Quintana i sortint de la dutxa després (llegiu-ne l’esparverada crònica de Mònica Planas), tothom el veu com un referent del destape més contemporani. I llavors ell, en veure que la casta i el populatxo en feien befa, va excusar-se. Primer va dir (a la xarxa) que l’article duia uns interrogants. “¿El Pablo Iglesias británico?” Home, la cosa no millora gaire. “¿L’Empar Moliner brasilera?” No, no. No quedes gaire més bé. I després d’una hora —una hora incerta per a tot el personal d’ambdós sexes— va explicar (també a la xarxa) que el títol era “¿Por qué todos hablan del Pablo Iglesias británico?” I va afegir allò de “Algún duende hizo de las suyas”.

Home. Follet no. Podem parlar de follets quan hi ha errors d’impremta. Això no és un error d’impremta. Aquest títol seu fa 51 caràcters amb espais. Vol dir que és un pèl llarg i que potser, perquè encapçali l’article, s’ha de doblar. És a dir, s’ha de col·locar en dues o potser tres línies, que en segons quin espai (per exemple aquest) queda lleig, perquè sembla que hi hagi més títol que article. Per evitar això, els compaginadors et donen els espais que ha de fer el títol. Si tu no els fas cas, t’avisen i et diuen que allò s’ha d’escurçar. I si no contestes, perquè ja ets al bar, ho escurcen ells. I, sincerament, la diferència no és tanta. Jo avui també volia posar: “Per què tothom parla de l’Empar Moliner brasilera?”