La dutxa de Pablo Iglesias
Comença aquella època en què els polítics accepten tota mena de propostes televisives ridícules perquè no se sap mai d’on podran arrencar un vot. Ana Rosa Quintana ha encetat la temporada disposada a penetrar en les seves vides. Fa un 24 horas dins del seu programa en què conviu un dia sencer amb un polític de cada partit. I dilluns va començar per Pablo Iglesias.
En el reportatge vam veure que Ana Rosa es presentava a casa del líder de Podem vestida d’esportista per anar a córrer per Vallecas. Va trucar a l’intèrfon, Iglesias va baixar i van iniciar el recorregut a trot suau. L’habilitat del muntador hi va fer més que la resistència física d’Ana Rosa per allargar la comèdia del running. L’escena a càmera lenta en què la presentadora repta Iglesias a fer un esprint t’obligava a apartar els ulls de la pantalla de la vergonya que passaves. Després van tornar a casa per dutxar-se. Es veu que l’Ana Rosa es dutxava a casa d’una veïna per no dutxar-se junts. “Es que si te duchas conmigo después te tendrás que duchar con todos. Te tendrás que duchar con Rajoy...”, li va dir Iglesias. Després d’una el·lipsi per a la higiene, Ana Rosa va reaparèixer a casa de Pablo Iglesias. Un petit pis força tronat de la seva tia àvia on no s’ha tocat ni un moble ni una rajola en els últims cinquanta anys. Tota mena de pòsters de pel·lícules dels anys vuitanta decoraven les parets. La presentadora es va emportar un ensurt de seguida. Pablo Iglesias li va aparèixer a la cuina amb la cabellera humida i sense cua. “¡Ay, Pablo!”, va exclamar l’Ana Rosa, sorpresa de veritat. Els llargs cabells deixats anar queien per sobre les espatlles del polític. A Pablo Iglesias li va agradar mostrar-se amb aquell aspecte una mica salvatge. Va fer un parell de moviments de cap perquè es veiés bé el caient dels cabells i s’hi va passar els dits amb suavitat. Durant uns segons va adquirir una mena d’actitud seductora estranya. L’Ana Rosa, sense ni acostar-s’hi i amb un punt d’atabalament, li va demanar: “Cógete la coleta, mejor”. Semblava més una escena de culebró veneçolà que un reportatge d’un polític. Els mitjans acaben marcant tant la imatge dels candidats que es fa incòmode veure’ls sortir del patró públic, dels codis establerts. Veure Pablo Iglesias amb la cabellera deixada anar passejant per la cuina de casa seva va ser gairebé com si el trobéssim amb pijama o despullat. Però potser el pitjor de tot és observar que la relació entre polítics i televisió s’acaba pervertint fins al ridícul.
