La cançó sueca Waterloo guanya a Eurovisió (1974)
Peces històriques
De la crònica –traducció pròpia– d’Albert Mallofré (Vilanova i la Geltrú, 1926 - Barcelona, 2017), enviat especial de La Vanguardia (7-IV-1974) a Brighton (Anglaterra). Des d’avui i fins dissabte vinent se celebra a Malmö (Suècia) el 68è Festival de la Cançó d’Eurovisió. Enguany fa mig segle del triomf d’ABBA, el conjunt suec que va fer història amb Waterloo, una cançó que ha perdurat en la memòria musical popular.
L’auditori circular del “Dome”, annex a la delirant arquitectura del Royal Pavillon, ha estat un marc adequat al Gran Premi de la Cançó d’Eurovisió. A l’hora de començar estava realment brillant, amb dos mil espectadors expectants. Aquest local té una gran tradició en el món de l’espectacle, però mai com en aquesta nit havia assolit una projecció tan àmplia, ja que 32 països transmeten per televisió el Festival, amb una audició estimativa de 500 milions de telespectadors. I aquesta és precisament la gran força que segueix tenint aquest concurs. És una audiència tan enorme que si més no interessa a qui pugui accedir-hi en directe o per televisió. Katy Boyle va fer les presentacions. Ja les havia fet abans, el 1968, en el Royal Albert Hall londinenc i llavors va guanyar la cançó espanyola La, la, la. ¿Seria la seva presència un auguri? [...] Aquest cop la favorita del públic, Olivia Newton-Jhon, que representava a Gran Bretanya, va defraudar una mica perquè la seva cançó no tenia la grapa de guanyadora que s’esperava. És una cançó de primera vista, que decau quant més se l’escolta. Peret, a continuació, amb els seus gitanos, va cantar i va ser feliç com diu la seva cançó i amb el seu ritme va engrescar a la concurrència. Un cop més, va encomanar jovialitat exultant i va ser entusiàsticament aplaudit. A la gent aquesta cançó de Peret li sembla molt original en la seva contextura pel fet que no se sembla a res conegut, ni tan sols al flamenc ni a la “tonadilla” clàssica espanyola. L’estil de Peret és molt personal i aquesta és una de les seves millors armes. [...] Suècia s’ha guanyat l’assentiment general per la seva cançó, Waterloo, alegre i enganxosa, i també per la representació visual, amb les disfresses i les dues noies boniques solistes del grup, sense comptar el seu napoleònic director d’orquestra. El grup Abba ha aconseguit indubtablement una representació esplèndida. [...] A l’hora de votar semblaven favorites les cançons d’Espanya, Holanda i Gran Bretanya, alternant-se en les posicions al costat de Suècia com “dark horse”. Al final ja van veure vostès el resultat. Hi estan d’acord? Hi ha gustos per tothom, però de fet és a partir d’ara quan comença l’autèntica competició en el camp obert internacional de la ràdio i del disc, de la televisió i de la resta de mitjans de difusió massiva. I en última instància el públic en cada país dirà la seva última paraula, que rara vegada coincideix amb la dels jurats del Festival d’Eurovisió. [...] Pel que fa a Peret, sembla que va molt llançat, disposat a superar en el mercat internacional el seu anterior èxit explosiu del Borriquito. Per primer cop ha guanyat un país nòrdic i el triomf de Suècia no ha sorprès pas gaire perquè realment era una de les tres cançons -amb les d’Holanda i Espanya- més clarament orientades al mer objectiu de divertir alegrement. [...]
