Publicitat
Publicitat

El president de Síria que conec

On era la setmana passada el president de Síria, Baixar al-Assad? Milers de sirians han participat en manifestacions contra el govern a tot el país i s'ha informat de la mort de dotzenes de manifestants per accions de les forces de seguretat. Dimarts passat el gabinet governamental va ser rellevat, en un gest que serà inútil, si no s'acompanya de veritables reformes. Malgrat tot, Al-Assad donava tan pocs senyals d'activitat que es van estendre rumors que afirmaven que el president havia estat derrocat. I mentre els sirians necessiten amb urgència un lideratge, encara no queda prou clar quina mena de líder esdevindrà Al-Assad. ¿Serà com el seu pare, Hafiz al-Assad, que durant els trenta anys que va estar al poder va donar una llibertat d'acció gairebé total a les forces de seguretat per al manteniment de l'ordre i va autoritzar la repressió exercida contra la violenta revolta islamista de principis de la dècada dels vuitanta? ¿O potser veurà tot el que està succeint com una oportunitat per posar Síria en una nova via i acomplirà així aquella promesa que se li atribueix, feta en el moment d'assumir la presidència després de la mort del seu pare l'any 2000?

Pels precedents d'Al-Assad, tot podria ser. És un llicenciat en oftalmologia que va fer els estudis a Londres i és un obsés de la informàtica, li encanten les joguines tecnològiques d'Occident. La seva dona, Asma, nascuda a la Gran Bretanya de pares sirians, treballava com a financera al banc JP Morgan. D'altra banda, és fill del conflicte àrabo- israelià i de la Guerra Freda. És contrari als interessos americans, creu fermament que el Líban hauria de quedar sota l'esfera d'influència de Síria i pertany a una secta islàmica minoritària, l'alauita, que ha tenallat Síria durant dècades.

Durant el 2004 i el 2005, mentre escrivia un llibre sobre ell, vaig tenir llargues entrevistes amb Al-Assad. Després de la publicació del llibre, vaig seguir trobant-me amb ell com a enllaç no oficial entre Síria i els Estats Units, quan les relacions entre tots dos països s'havien deteriorat. Vaig veure com Al-Assad es convertia en un president segur d'ell mateix, sòlid i experimentat.

Vaig veure com la rigidesa del sistema sirià el consumia. De mica en mica va anar reemplaçant, al govern i als serveis de seguretat, els homes de fidelitat més dubtosa per homes fidels. Tanmateix, el seu poder no és absolut. Ha hagut de regatejar, negociar i manipular bosses de resistència dins el govern i la comunitat empresarial per introduir reformes, com ara permetre els bancs privats i la futura implantació d'un mercat de valors, que convertirien el sistema sirià d'arrel socialista en alguna cosa més semblant a una economia de mercat.

Al-Assad, però, ha anat transformant-se durant la seva trajectòria. Quan em vaig entrevistar amb ell durant el referèndum presidencial sirià del maig del 2007, expressava una tranquil·litat gairebé catàrtica en relació amb l'estima del poble. L'efusió de suport cap a Al-Assad hauria estat realment impressionant si ell no hagués estat l'únic candidat i si no hi hagués hagut tanta manipulació.

Com sol passar amb els governants autoritaris, va començar a identificar el que era bo per a ell amb el bé del seu país, i els aduladors que l'envolten el reafirmen en aquesta creença. Resultava evident que era un president vitalici. Tanmateix, crec que les seves intencions eren bones, encara que de vegades mal realitzades.

Tot i l'escalada de violència, cal recordar que Síria no és Líbia, i que Al-Assad no és pas el coronel Muammar al-Gaddafi. L'acarnissament sobre els manifestants no vol dir necessàriament que Al-Assar s'aferri al poder amb més força, és possible que la policia secreta, que ha tingut via lliure durant molt de temps, hagi pres el control de la situació.

Encara més, els elements contraris a Al-Assad haurien d'anar amb compte. Síria, des de la perspectiva ètnica i religiosa, és diversa, i l'eliminació precipitada de l'autoritat central podria provocar que esclatés com l'Iraq. Aquesta és la raó per la qual l'administració Obama vol que Al-Assad es mantingui al poder i l'insta a triar la via de les reformes.

S'esperava que Al-Assad anunciés l'aixecament de l'estat d'excepció, vigent des de fa gairebé 50 anys i que s'ha utilitzat per sufocar l'oposició al règim. No ho va fer, i encara ha de prendre iniciatives més difícils, com ara limitar temporalment la presidència o desmantellar la policia estatal. Al-Assad pot canviar el curs de Síria renunciant a tot el que li resultava tan còmode.

El descontentament a Síria pot donar a Al-Assad l'última oportunitat de ser alguna cosa més que el fill de Hafiz al-Assad.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT