Publicitat
Publicitat

Carta a Hugo Chávez: 'El president màrtir'

Això seu no és una malaltia. Tal com vostè ho planteja, és una guerra. És anar al front a lluitar, operant-se a Cuba i insinuant que l'enemic americà és qui li va provocar el càncer. Presentar-se com el president màrtir disposat, si cal, al sacrifici màxim: donar la vida pel seu país.

Quan un règim unipersonal es basa en la figura d'un líder indestructible, l'aparició d'una malaltia greu provoca una gran sensació d'incertesa i de buit de poder. Per això, històricament els dirigents havien optat per convertir els seus afers de salut en secrets d'estat. El seu cas és diferent. Vostè va decidir que l'espectacle havia de continuar. Que podia utilitzar el càncer com un instrument més d'agitació política.

Però no estem parlant, precisament, d'un exercici de transparència. Des que li van detectar el càncer, ara fa nou mesos, encara no hem sentit parlar cap metge ni hem llegit cap comunicat mèdic oficial. Vostè és, alhora, el president, el pacient i el portaveu de la seva malaltia. Ha canviat el discurs, però continua sent el mateix il·luminat d'abans. La consigna ja no és "socialismo o muerte "; ara és "venceremos y viviremos ", en plural, com si el càncer el patissin tots els veneçolans. Ha passat de dir que res acabaria amb Chávez a proclamar que Chávez ja no és vostè. Que quan el seu cos s'extingeixi, Chávez no s'extingirà, perquè Chávez és al carrer i ja s'ha fet poble i essència nacional. Chávez. Chávez. I Chávez. Éssers suprems que parlen d'ells en tercera persona.

Ara fa una setmana que va tornar a marxar a Cuba per sotmetre's a una altra operació. De camí cap a l'aeroport es va organitzar una rua pels carrers, que riu-te'n tu de les que es munten aquí quan guanya el Barça. Marxava l'heroi de la batalla en direcció a Cuba, la trinxera on se sent més segur. La guerra és contra els Estats Units, l'enemic de sempre, que segons ha insinuat vostè podria haver desenvolupat una tecnologia que permetés inocular el càncer a tots aquells mandataris llatinoamericans -Lula, Dilma, Lugo, Chávez- que els fan nosa per mantenir l'ordre en aquella regió.

Des de l'operació no hem vist cap imatge seva, però abans-d'ahir ja vam sentir la seva veu conversant amb el ministre d'Energia. Veneçuela dirigida des d'un quiròfan de Cuba. És l'únic camí possible quan has posat tot un país a les teves mans i ara tu estàs en mans dels metges.

La idea que els americans li han provocat el càncer pot semblar un argument de pel·lícula.

Però potser tot plegat té una explicació més senzilla i humana: la por de morir. Uns s'aferren a Déu, i els altres, a una batalla ideològica. Al capdavall, es tracta de trobar un sentit a la mort.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT