Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

I per què precisament a mi?

Fa sis mesos vostè preguntava en un carrer català l'opinió que tenia la gent de Tunísia i, com a molt, hauria trobat algú parlant-li d'unes vacances en un hotel turístic de la costa. Què li dic amb això? Bé, doncs que Tunísia era al mapa, però tampoc no gaire.

I va arribar el Nadal passat. I a casa vam menjar-nos els torrons com se'ls menja un dictador colpista que governa amb mà de ferro un país: amb el convenciment que l'any següent seria allà mateix. Però, renoi, quina poca vista, la meva. La xusma va revoltar-se i vaig haver de fugir a l'Aràbia Saudita a una velocitat que ni Button en una recta i en baixada. I ara haig de suportar que els desgraciats i desagraïts dels meus súbdits no només s'atreveixin a jutjar-me sinó que... em condemnin!!! A mi, al gran Zine El Abidine Ben Ali, més conegut com a Ben Ali!!! M'han condemnat a 35 anys de presó per desviament de fons públics i a mi i a la meva dona ens han multat amb 55 milions d'euros!!! Ah, i esperi, que també volen jutjar-me per la repressió que vaig exercir contra el meu poble. Però, això què és???!!! On hem arribat???!!! Escolti, però, per què no es fiquen en altres sàtrapes com Obiang, per dir-ne un? Per què s'han fixat en mi? Però, què vaig fer jo de dolent?... Bé, de més dolent que molts d'altres, em refereixo. Però si, a més, jo era de la Internacional Socialista. Vaja, que m'asseia a la mateixa taula que ZP, Ed Miliband, Strauss-Kahn (sense el mòbil) o... Mubàrak. Hooome (i dona), una miqueta de solidaritat, no troba?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT