Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Una ració d'arròs amb por

"Per molt que sovintege cap davant de nom no comptable, és una mera traducció de ninguna prisa, ningún miedo. El centre enlluerna: poseu castellanismes en boca barcelonina i seran mel; poseu-los en una boca tortosina o valenciana i seran fel".

Transcric aquest comentari d'un lector al meu article d'ahir perquè reflecteix molt bé el pensament d'un parlant que, sovint amb raó, se sent ignorat pel centralisme lingüístic.

Sorprèn, això sí, que "boca barcelonina" vulgui dir sovint una àrea que va de les Alberes al Baix Camp. És una sinècdoque que no crec que entusiasmi gironins o tarragonins. Però anem a l'argument filològic.

Si l'entenc bé, ve a dir que si arròs o sal són no comptables i no diem "No tinc cap arròs" sinó "No tinc gens d'arròs", tampoc podem dir "No tinc cap por" sinó "No tinc gens de por". Considera que cap s'oposa a molts com gens s'oposa a molt.

Troba un calc fer com el castellà, que distingeix entre noms concrets, en què només és bo nada de ("Nada de arroz"), i abstractes, en què pot recórrer a ningún ("Ningún miedo").

De fet, ningún ve del llatí nec unus i aquest unus el veu estrany amb noms no comptables. Però el francès, al costat de pas de riz (gens d'arròs), pot dir també aucune peur (cap por). I jo no diria que aquest aucune sigui un castellanisme.

El seny diu que el cap de cap por és un tret intern de certs dialectes. Si a un parlant li grinyola fa bé de no fer-lo servir però no pot dir que no és català. Evitem la centralitis... i la periferitis.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT