Publicitat
Publicitat

RAONS

El temps de l'ambigüitat

En una conversa recent entre amics, un va dir: "A Catalunya, més que en qualsevol altre lloc, seria especialment útil que tothom digués el mateix en públic que en privat". I un altre, ràpid, li va contestar: "Però llavors ja no seria Catalunya". Un país petit, de proporcions humanes, té els seus avantatges, però també els seus inconvenients. I entre aquests una promiscuïtat gran en les classes dirigents que fa que la gent es mogui amb les cartes bastant marcades i, sovint, amb les quotes de llibertat bastant limitades.

Així s'explica que el país funcioni amb uns peculiars mecanismes de selecció i d'oblit. La seqüència l'hem vist força vegades: es posa en marxa algun tipus de projecte col·lectiu; es forma una espiral al seu voltant que va expulsant les opinions contràries; la bombolla creix i creix, fins que explota; després ve la gran frustració i, finalment, es dispara la maquinària de l'oblit, que ens podria fins i tot fer creure que allò no va passar mai. Durant tot el procés, la majoria de veus que van dir en privat que allò acabaria malament no van gosar dir-ho en públic. Així va ser, per exemple, l'espiral de l'Estatut i, per posar un altre cas ben diferent, així va ser l'espiral del Fòrum de les Cultures (ara preguntes a la gent i qualsevol diria que mai hi ha hagut un Fòrum a Barcelona).

Ara toca el pacte fiscal i toca la desamortització de les caixes. Del primer se'n parla molt, però poca gent s'atreveix a dir que és tan evident que Madrid no el concedirà mai que potser pagaria la pena no perdre-hi energies i fer passos més decidits, que no depenguin dels altres, perquè anem de cap a l'enèsima frustració. En el cas de les caixes, s'imposa el silenci: quan el procés de liquidació culmini, Catalunya pot haver perdut tones d'autonomia real: es pot haver quedat sense poder financer i ningú sabrà com ha sigut. Però d'això no se'n parla. Mentrestant, seguim amb el doble joc permanent: una maneta al PP, l'altre al pacte fiscal. ¿Deu tenir raó l'amic notari quan diu que el temps de les ambigüitats s'està acabant a Catalunya?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT