30/6: Que et jutgin per política no és cap deshonor

DESPRÉS QUE ENTRESSIN els nacionals a Terrassa, l’any 1939, la policia va anar a buscar la meva àvia, Llúcia Vives Saumell, al vapor on treballava i se la van endur a la presó. El meu avi ja era fora, a l’exili. La meva mare es va haver de quedar a casa d’una tieta mentre sa mare estava tancada, uns quants mesos. A casa eren d’en Macià, primer d’Estat Català, després d’Esquerra. Quan ens explicava, de petits, la seva vida, ens feia molta impressió això d’haver tingut una àvia a la presó. De fet, hi havíem tingut també els dos avis. I llavors la meva àvia deia: haver estat a la presó per política no és cap deshonor. Perquè sabia perfectament, i així ens ho explicava, i així vam pujar, que les opinions i les actuacions polítiques no poden ser delicte, si no és en una dictadura. I que ella havia estat a la presó no per cap cosa dolenta, sinó per les seves idees i per ser-hi conseqüent, sense fer mal a ningú. Hi he pensat quan he llegit ara que portaran a judici el president Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. I encara més quan he llegit que algú deia que se n’alegrava tant. He recordat el que em deien a casa: que et jutgin per política no és cap deshonor. Doncs ara és igual. I per la mateixa política.