29/6: Un ‘parte’ de guerra

ELS TERMES de la conversa filtrada entre el ministre Fernández Díaz i el director de l’Oficina Antifrau són el símptoma d’un tema molt greu de fons, d’onada llarga, que no hauríem d’enterrar sota els comentaris de les eleccions de diumenge. Els protagonistes deien que era una conversa normal sobre temes de la seva competència. No. El llenguatge era el d’un parte de guerra. Un oficial arriba del front i fa el parte dels objectius abatuts en el combat. “Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó. Les hemos destrozado el sistema sanitario. Les hemos acusado. Les estamos jorobando el CTT”. I quan el seu superior n’hi demana més, l’oficial proclama la lleialtat però subratllant la dificultat: “Yo soy español por encima de todo, pero a mí me hunde”. Un parte de guerra. En aquest cas, guerra bruta, subterrània, il·legítima, antidemocràtica. Contra qui? No contra la corrupció, per descomptat. No contra els adversaris polítics, en genèric. Guerra contra l’independentisme, contra les seves organitzacions i les seves persones. Guerra de qui? D’un exèrcit secret. No hi ha la judicatura, però hi ha jutges. No hi ha la policia, però hi ha policies. No hi ha la premsa, però hi ha mitjans i periodistes. I algú els governa. I funciona.