No volíeu democràcia? / Un ‘mindundi’ complementari
No volíeu democràcia?
Les ràdios van rebre ahir les notes de final de curs. La competència, de RAC1, continua pujant (ja som 213.000 oients), tot i que a vegades fa la sensació que la fórmula dels guions es repeteix massa maquinalment. Dels personatges que fa set temporades que ens fan riure em quedo amb les reflexions políticament incorrectes i farcides de barbarismes del Jep Cabestany. Sorprèn que la seva frase estrella s’hagi acabat posant de moda no només a la sàtira radiofònica sinó a la realitat política. “No volíeu democràcia? Pues aquí la teniu”. Després de veure no poques reaccions al resultat del referèndum del Brexit (amb Pedro Sánchez insinuant que aquestes coses passen per votar) i de veure com es paeix de malament la victòria folgada del PP, hem sentit massa crítiques al resultat de les urnes quan les majories no voten el que cadascú de nosaltres voldríem.
La democràcia no està en dubte. Hi ha servidors públics, però, que actuen com en règims passats. La manera com Fernández Díaz i De Alfonso han utilitzat la policia i la justícia, i com han potinejat, ordit, maquinat, manipulat, orquestrat, inventat i muntat proves falses per generar desprestigi als adversaris polítics, és, a part de delictiu, fastigós. Però també ho és que PSOE i Ciutadans, al Congrés, li salvin el coll al ministre perquè no hagi ni de donar explicacions. Quina poca coherència amb el PSC i Ciutadans, que, al Parlament, sí que han estat contundents amb el frau del director d’Antifrau. En Jep Cabestany té una altra frase que ha fet forrolla: “Antes, amb Franco, això no passava”. El que han fet aquests aprenents de Zipi i Zape sí que passava. I d’aquí neix i creix i es multiplica la nostra indignació.
Un 'mindundi' complementari
Cada hora que Fernández Díaz continua de ministre l’escàndol és més gran que l’hora anterior. Si no plega per prevaricació, per trampós, per reunir-se per incomplir la llei, per intentar variar els resultats d’unes eleccions inventant una vida paral·lela a Xavier Trias o per mentir al Congrés -com demostrava ahir Ernesto Ekaizer a l’ARA-, aquest home hauria de plegar per incompetent. Que a tot un ministre de l’Interior li gravin les converses al seu despatx i es filtrin és el súmmum del descontrol. La seguretat d’un estat en mans del clan de la pandereta. Daniel de Alfonso, en canvi, ja és fora. El Parlament ha estat ràpid i contundent mentre el PP ha tornat a fer un paper d’estrassa, ara que ja sap que no té costos electorals. Ahir, a TV3, l’exfiscal Mena va titllar Daniel de Alfonso de “mindundi complementari”, un adjectiu benèvol.
Si ell ho demana, i ningú no ho impedeix, De Alfonso tornarà a fer de magistrat en tribunals penals a Barcelona abans del mes d’agost. Per una vegada, estic amb la CUP: cal interposar les mesures convenients perquè l’exdirector de l’Oficina Antifrau no torni a fer de jutge. Per dir-ho amb paraules seves: “Yo, ministro, soy partidario de asestar el golpe cuando el golpe va a acabar con el animal. En fin… darle los rejonazos y clavarle las picas, no le mato. Yo un golpe así es un golpe mortal. Yo, me aseguraría de que estuviera bien asestado, para que si es mortal sea mortal”. I si només queda estabornit, que se’n vagi a un hospital públic i que demani que el guareixin, ell que es vana d’haver “destrossat el sistema sanitari”. A veure què li passa. Malgrat ell, els nostres metges són tan bons i tan professionals que faran bé d’apedaçar-lo. No tothom ha de compartir la seva crueltat.
