Publicitat
Publicitat

Acords comercials: errar-se d’enemic

La reglamentació de la UE no és millor que la dels Estats Units. Alguns dels seus hàbits i exigències ens beneficiarien

Sembla que, finalment, se signarà l’acord comercial entre la Unió Europea (UE) i el Canadà. El Parlament való ha aixecat el veto. S’ha plantejat una situació ridícula i, el pitjor de tot, perillosa. Els pitjors enemics de la UE no són els que s’acostuma a denunciar als mitjans de comunicació. No són els contraris a una unió política més gran. No és pitjor el que vol que la UE es quedi com està que aquell que la pot esmicolar. Els enemics són diversos i subtils. L’escenari creat per aquest esperpèntic boicot mereix una reflexió si realment volem saber per on pot venir la destrucció de la UE.

La gran recessió que hem patit ha sigut l’excusa, el caldo de cultiu, de l’aparició dels populismes. De tots els bàndols. Els que podríem anomenar d’extrema dreta -grollerots, ells- i els d’extrema esquerra, que, com sempre, són més subtils. Tots dos oposats a la globalització i al comerç internacional. L’aiguabarreig i la confusió són totals. L’extrema esquerra acusa la globalització de la pèrdua de drets i de poder adquisitiu dels treballadors del seu país. Cap diferència respecte al que denuncien el Front Nacional a França, Trump als Estats Units o el UKIP al Regne Unit. Tots ells, de dretes i d’esquerres, són el veritable perill d’Occident. Aquest populisme és, per a mi, l’únic element que pot arruïnar la UE.

Per entrar en vigor, els tractats comercials haurien de tenir-ne prou amb el vistiplau del Parlament Europeu

El veto del Parlament de Valònia també posa en evidència un mal disseny del sistema constitucional de la UE. Als Estats Units l’entrada en vigor d’un acord internacional passa per la necessària aprovació i signatura per part del Senat. A la UE la cosa esdevé més llarga. L’han d’aprovar el Parlament Europeu i, també, els Parlaments de cada estat membre. El camí no sol ser difícil, ja que els governants reunits a Brussel·les acostumen a tenir majoria parlamentària al seu país -però no necessàriament als Parlaments regionals-. Però aquestes prerrogatives demostren les poques ganes de cedir poder de tots plegats en l’únic tema en què tots els europeus estem d’acord: la UE ha de ser un espai únic de lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals. Per entrar en vigor, els tractats comercials haurien de tenir-ne prou amb el vistiplau del Parlament Europeu.

En tota aquesta discussió ens hi juguem una cosa que està molt per sobre dels aspectes merament reglamentaris i comercials: posem en risc la defensa dels valors d’Occident, que, tant si agrada com si no, són els nostres, i per als quals, tant si agrada com si no, la resta del món no ha trobat encara un substitut que els millori. ¿Que són insuficients? Probablement, si n’excloem tots els altres. No hem d’oblidar que estem en una guerra de cultures i valors. Un xoc -per ara civilitzat- de civilitzacions. Entre la majoria de la població mundial s’estén la fàcil idea que hi ha moltes accions polítiques que es poden dur a terme passant per sobre de la democràcia. La Xina i Rússia en són un bon exemple. En nom d’una pretesa eficàcia es menysté la democràcia, que és observada -aquest columnista ho ha pogut comprovar en diverses converses- com un valor decadent que pot ser obviat. El discurs és perillosíssim.

Estem en una guerra de cultures i valors. Un xoc -per ara civilitzat- de civilitzacions

Constitueix un error contemplar la coordinació de la nostra legislació amb la d’altres democràcies -canadenca, estatunidenca...- com un pretès retrocés dels valors europeus. Una mena de cavall de Troia que se’ns vol colar mitjançant un acord comercial. Hem de recordar que entre nosaltres encara viu gent que va veure els tancs nazis passejant pel Camps Elisis de París. Que qualsevol articulat legal de què gaudeix avui Europa és de fa quatre dies. Que el nostre benestar no ve de lluny. Que es tracta d’anar articulant maneres d’entendre la governabilitat, el comerç i el benestar entre les democràcies mundials. De crear un espai comú entre aquells que entenem la llibertat com un valor suprem.

Sense anar més lluny, tots hauríem de ser més assenyats a l’hora de reaccionar davant el tractat comercial amb els Estats Units (TTIP). La reglamentació de la UE no és superior ni millor que la d’allà. Alguns hàbits i exigències del mercat nord-americà ens beneficiarien -¿saben que els escorxadors catalans més immaculats són els que serveixen a McDonald’s?-. Sempre és millor parlar de fets i de xifres. I aparcar aquest antiamericanisme tan populista que -i aquest és el seu principal problema- mai ha cregut en la democràcia occidental. Per la nostra pròpia supervivència no podem acceptar que ens vulguin fer mirar amb odi cap a una banda, tot assenyalant un suposat enemic, quan els veritables perills ens esperen al punt diametralment oposat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT