Escola Valenciana recorda a Fabra que té pendent de resolució judicial un cas similar al del TIL balear

ValènciaL'entitat Escola Valenciana ha advertit aquest dimarts dels paral·lelismes entre la sentència que declara nul el decret de trilingüisme balear i el procés judicial que manté pendent al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià després de recórrer i demanar la suspensió del decret que estableix el currículum de primària al territori.

Segons assenyala l'entitat en un comunicat, si en el cas de les Balears la sentència que anul·la el TIL es refereix a què no es va consultar la màxima institució en matèria lingüística –la Universitat de les Illes Balears–, "en el cas valencià ho és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i això fa que es puguin tindre conseqüències jurídiques semblants al País Valencià". Escola Valenciana ha felicitat la comunitat educativa de les Illes "per l'exemple de mobilització i defensa de l'ensenyament de qualitat, que ha tingut finalment els seus fruits amb la sentència".

L'entitat recorda que el passat 8 de setembre el seu gabinet jurídic va presentar davant del TSJ valencià un recurs contra el Decret 108/2014, de 4 de juliol del Consell, que regula el currículum de Primària, "que atempta contra 30 anys d'ensenyament en valencià, elimina els programes d'immersió lingüística i redueix encara més l'objectiu del Decret de plurilingüisme que es va aprovar a l'estiu de l'any 2012: aconseguir que tot l'alumnat valencià domini per igual les dues llengües oficials i tingui una millor competència lingüística en un a tercera llengua com l'anglès".

En aquest recurs contenció administratiu reclama de manera explícita la retirada d'aquest decret que, segons Escola Valenciana, imposa l'aplicació de la Lomce "amb conseqüències nefastes pel que fa als programes d'ensenyament, metodologies d'aprenentatge i organització dels centres".

L'entitat afegeix que el govern d'Alberto Fabra ha donat peu a que a la línia en valencià és puguin quadruplicar les hores que s'imparteixen en castellà i que en la línia en castellà els percentatges d'hores que es poden impartir en cada llengua siguin un 16% en anglès, 24% en valencià i 60% en castellà.

Escola Valenciana ha recordat que l'article 5 de la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua assenyala que les decisions de l'AVL, en l'exercici de les funcions que hi corresponen, hauran de ser observades per totes les institucions de la Generalitat, pels poders públics, per la resta d'Administracions públiques, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i les empreses de titularitat pública o que compten amb finançament públic.

"La consellera Català haurà d'estar atenta al que l'AVL observi en matèria lingüística pel que fa al sistema educatiu tal com s'assenyala en les funcions que té aquesta institució establides en el propi Estatut d'Autonomia", ha explicat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.

És en aquest sentit que l'entitat veu un clar paral·lelisme entre el que ha dictaminat el TSJ balear en relació amb el decret de trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá. En especial, en el punt on assenyala que el govern balear va incomplir el tràmit obligat d'informe de la Universitat de les Illes Balears.

"Si l'Estatut contempla per a la Universitat una funció assessora del govern en tot el relatiu a la llengua catalana, no pot obviar-se la seva intervenció en aquesta matèria i per tant en aquesta matèria, els seus informes són preceptius", assenyala una de les sentències. Aquest punt també hauria sigut incomplert pel govern valencià, segons Escola Valenciana.