El 88% de la població entén el valencià però tan sols la meitat dels ciutadans el parla

ValènciaLa Plataforma per la Llengua ha remarcat aquest dimecres que el català conserva base social al País Valencià per avançar cap a la normalització lingüística i un major ús "malgrat les polítiques contràries a l’ús legal i la promoció" dels darrers governs autonòmics del PP. Així ho ha considerat el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, en roda de premsa de presentació a València de les dades de l'InformeCAT referents al valencià. Carceller ha dit que aquesta base social "explica els canvis polítics i el nou País Valencià que està naixent".

Les dades indiquen que un 88,8% de la població (4,4 milions) entén el valencià i que un 51,18% el parla (unes 2,5 milions de persones). L'informe també constata que la llengua avança allà on l'Estat no intervé o té una intervenció menor, com en el cas de la iniciativa privada, les noves tecnologies o internet. En canvi, té dificultats on està més regulat, com en l'àmbit de la justícia, per exemple.

Prova d’això són dades com les que ha exposat aquest dimecres a València la plataforma i que indiquen que 1.155 graduats en dret faran les proves d'accés a l'advocacia a Barcelona i València sense poder-ho fer en català o que cap text del BOE publicat en català té validesa jurídica.

Com a dades negatives, l'InformeCAT també exposa que els 10 principals fabricants de vehicles obvien el català de les seves pàgines web però en canvi inclouen llengües molt menys parlades, o que l'estat espanyol no ha rectificat en cap dels sis advertiments que sobre l'ensenyament a les Illes Balears i el País Valencià se'ls hi ha fet des del Consell d'Europa en relació amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

Amb tot, des del punt de vista institucional, la Plataforma per la Llengua observa dades esperonadores com l'augment del 97% del pressupost de normalització lingüística del valencià per part del nou govern autonòmic, passant dels 6,7 milions als 13,2 actuals. Aquestes dades contrasten en l'àmbit municipal amb l'únic traductor que Rita Barberá posava a disposició dels ciutadans de València per a una població de 880.000 habitants.

En l'àmbit d’Internet i les noves tecnologies és on la vitalitat de la llengua és més present. Així, la Plataforma ha posat com exemple les més de 716.000 descàrregues que ha tingut el nou diccionari oficial del valencià, que defensa la unitat de llengua, amb més 5,7 visites des que va ser posat en marxa l'any 2014. Així mateix, l'informe remarca que sis dels sistemes operatius més utilitzat als ordinadors i mòbils ja estan en català i que sis dels 10 principals webs del món tenen versió en la nostra llengua.

Pel que fa a l'ensenyament, la Plataforma per la Llengua assenyala que el valencià surt reforçat. Segons les dades de l'Institut Ramon Llull, 161 universitats a tot el món imparteixen docència de català i el nombre d’alumnes supera la xifra de 6.000.

Reobertura de RTVV i reciprocitat

L'informe destaca que el govern valencià podria reobrir els espais comunicatius públics en valencià, els únics mitjans que eren íntegrament en català al País Valencià, amb un pressupost anual de 142 milions d’euros, un fet que valora com un "gran pas endavant".

Amb aquesta voluntat de posar en comú l'espai comunicatiu en llengua catalana, la Plataforma per la Llengua ha posat en marxa la campanya 'El català, sense fronteres' amb l'objectiu d'exigir a les institucions europees i als estats espanyol, francès, andorrà i italià que facin possible una reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en llengua catalana a tots els territoris del domini lingüístic.

La campanya també insta la Comissió Europea a intervenir a fi de fer aplicar als estats concernits la Directiva 2010/13/UE, que garanteix la manca de fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. Així mateix, la iniciativa denuncia davant el Comissionat de Drets Humans del Consell d'Europa l’incompliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) per part dels estats.

La carta especifica clarament el compromís de "garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua"-

La campanya està centralitzada en un portal web (estimoelcatala.cat) on les persones interessades poden signar el manifest‘Prou fronteres en les emissions en català!’ i dinamitzar-ne la difusió a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #CatalàSenseFronteres.