ATAC TERRORISTA A CATALUNYA
Política 27/08/2017

Així es construeix el relat polític d’un atemptat

Les notícies i els editorials de la premsa de Madrid han apuntat des del primer dia a l’independentisme

Maiol Roger / Marc Toro
8 min
Portades i editorials  de diferents diaris editats  a Madrid que relacionen  els atemptats amb el Procés.

BarcelonaDes del mateix dijous 17 a la tarda, amb l’atac a Barcelona, s’ha anat construint un relat polític que ha anat prenent forma i força a mesura que els dies han deixat enrere el dol i han donat pas a les polèmiques. Els mitjans de Madrid han lligat els atemptats amb l’independentisme, creant la imatge d’un Govern que “s’aprofita” del terror i d’uns Mossos que exclouen la resta de cossos policials pel Procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Divendres, 18 d’agost

Dubtes sobre el lideratge

Les crides a la unitat als editorials són de les poques interpretacions polítiques l’endemà dels atacs. El País és el que va més enllà, amb un editorial en què demana que el Procés s’acabi. Les cròniques polítiques no coincideixen a assenyalar qui lidera la coordinació dels atemptats. El Mundo subratlla que Puigdemont “va acaparar la reacció institucional” ,mentre que cap membre del govern espanyol va aparèixer “fins a mitjanit”. La resta, en canvi, parlen del “lideratge” de Rajoy, que va arribar a Barcelona sis hores després dels atemptats. Dies després, tots coincidiran a dir que la Generalitat ha volgut apartar el govern espanyol per aparèixer com un estat independent.

Dissabte, 19 d’agost

Una resposta de Puigdemont ho desencadena tot

Pregunta a Puigdemont a Onda Cero: “El que ha passat modifica el procés independentista?” “No té res a veure”, respon Puigdemont, i afegeix, sobre l’editorial d’ El País : “Mesclar una prioritat de resposta a l’amenaça terrorista amb altres coses és miserable”. La frase va directa al titular. “Puigdemont no cedeix en el desafiament independentista”, afirma El Mundo, que a l’editorial canvia la frase del president: “Els atacs no canviaran el full de ruta del Procés”; i l’acusa de tenir “nul·la sensibilitat”. L’ Abc aprofita la resposta per dir que Puigdemont “perd una ocasió propícia per demostrar que ha entès la gravetat del moment”.

La Razón, per la seva banda, és el primer diari que dubta de la tasca dels Mossos a Alcanar i, citant experts antiterroristes que no detalla, afirma que “tres cossos actuant i col·laborant a la vegada podrien haver detectat que el pis era una base jihadista”. Els Mossos, en la primera inspecció de la casa d’Alcanar, la nit abans de l’atemptat, van considerar que es tractava d’una fuita de gas i no van avisar altres cossos.

L’altra polèmica que s’inicia és sobre si l’Ajuntament de Barcelona hauria d’haver posat pilones a la Rambla. Tots els mitjans esmenten una circular del ministeri d’Interior que demanava posar-ne per carregar contra Ada Colau, però obvien que el text es referia explícitament “a les festes nadalenques”. El titular, compartit, és que Colau no va obeir la recomanació. L’ Abc i La Razón estiren la polèmica fins a finals de setmana, insistint a les informacions que les pilones haurien evitat l’atemptat.

Diumenge, 20 d’agost

Un tuit, un retuit i la nacionalitat de les víctimes

El Mundo titula en portada: “La Generalitat utilitza l’atemptat per fer campanya del Procés”, i ho justifica afirmant que “diversos representants del govern català han fet referència al Procés en missatges que ressenyaven aspectes relacionats amb l’atemptat”. Els “diversos representants del Govern” són un tuit del cap de premsa del president destacant que Romeva havia rebut ministres de França i Itàlia; un retuit d’un diari de la delegació de l’ANC dels Estats Units; i les paraules del conseller Joaquim Forn, que va parlar de víctimes “catalanes i espanyoles” en una entrevista a TV3. El Mundo editorialitza: “El Govern segueix entossudit en el Procés i intenta fer propaganda amb l’atemptat”. La Razón insisteix en la resposta de Puigdemont a Onda Cero per acusar-lo, a l’editorial, de “ser el primer a contaminar l’escenari de la ciutat”. Ja a les informacions, considera que “no va parlar per a tothom” en la seva compareixença per haver-la fet en català. Dos dies després, quan Puigdemont parla en quatre idiomes, La Razón ho qualifica de “sainet lingüístic”.

Les edicions, en canvi, passen de puntetes per l’error de José Ignacio Zoido, que havia donat per desarticulada la cèl·lula amb un terrorista encara fugitiu. L’ Abc li dona la raó i en la informació s’assegura que si Forn el va desmentir “podria ser per l’afer de les pilones”. Un aspecte al qual el conseller ha fet molt poques referències.

Dilluns, 21 d’agost

La CUP entra en escena

“La CUP està esperant els detalls de la mobilització”, diu diumenge la diputada Mireia Boya a Catalunya Ràdio, afirmant que si el rei encapçala la marxa el partit no hi anirà. Els diaris ja en treuen la conclusió: “La CUP trenca la unitat dels partits contra el terror”, titula El País, que només dins la informació matisa que la CUP ho ha de decidir. La Razón ho aprofita per titular l’editorial: “La CUP no està amb la democràcia ni la realitat”. L’ Abc ho barreja amb la frase de Forn i la de Puigdemont i conclou: “Separatisme malaltís i mesquí”. La CUP, finalment, participa en la marxa.

Dimarts, 22 d’agost

El discurs sobre els Mossos vira

Els Mossos abaten Younes Aboyaaqoub, però el discurs sobre la seva bona feina, unànime als diaris de Madrid fins al dia abans, comença a virar. Excepte a El País -que elogia el cos a l’editorial-, guanya força la tesi que l’Estat ha quedat arraconat. L’ Abc és qui va més enllà i treu mèrit als Mossos: il·lustra la captura del terrorista amb una fotografia de Zoido prèvia als fets, i a l’interior explica que quan els Mossos van fer cas de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional -que exigien des de dissabte, segons el diari, difondre la foto de Younes- la solució “va ser qüestió d’hores”.

L’ Abc també dedica una peça a desacreditar Jaume Asens (BComú) i Benet Salellas (CUP), presentats com a “defensors dels jihadistes” per haver fet d’advocats de presumptes terroristes. “Un tinent d’alcalde de Barcelona, advocat de l’adoctrinador del cervell dels atemptats”, titula el diari, que no explica fins al final de l’article que el seu client va ser absolt. La Razón ja havia dedicat un article a Salellas traient de context una frase seva del passat per defensar un condemnat per jihadisme: “El diputat de la CUP que va qualificar els jihadistes de «gent treballadora de Catalunya»”.

Dimecres, 23 d’agost

Els Mossos, a l’ull de l’huracà

El que el dia abans s’intuïa es completa amb les crítiques de sindicats policials: s’instal·la el discurs que els Mossos han actuat negligentment perquè els seus càrrecs estan ocupats en el Procés. La Razón converteix les crítiques sindicals en fets: “Els sobiranistes marginen les forces de seguretat de l’Estat i només condecoren els Mossos”. Cap membre del govern espanyol ni cap comandament policial secunda les crítiques sindicals.

Dijous, 24 d’agost

El correu de la policia belga sobre l’imam de Ripoll

Un policia local belga escriu a un mosso preguntant-li si disposa d’informació sobre un imam que hi ha al poble, i que després anirà a Ripoll. La informació la té la policia espanyola en una base de dades a la qual la policia catalana no té accés. El mosso, davant la consulta, busca la informació a les dades de la policia catalana i no hi troba res. Aquest relat nodreix les acusacions de negligència dels Mossos d’Esquadra i tapa les queixes catalanes per la falta d’accés a la informació de l’Europol, que l’Estat es nega a facilitar. El Mundo i El País converteixen la consulta del policia belga en una “alerta”, paraules que no són sinònimes.

Divendres, 25 d’agost

El “victimisme” de la Generalitat

La polèmica pel paper dels Mossos es completa amb la resposta a la Generalitat. El País sosté a la informació que el Govern “no admet cap error”, donant per fet que n’hi va haver. El Mundo, a l’editorial, carrega contra el “victimisme” de la Generalitat. No obstant, el diari ja accepta que en el cas de l’imam de Ripoll no tota la culpa va ser dels Mossos, i parla de “cadena d’errors”. Tot i això, ho relaciona amb el Procés: “En un clima de confiança i lleialtat institucional, la policia autonòmica hauria compartit les sospites amb la Policia Nacional”. La Razón completa el quadre a l’editorial convertint l’elogi ciutadà pels Mossos en un aplaudiment “oportunista” amb “una finalitat política vinculada al referèndum”.

Dissabte, 26 d’agost

Una altra frase de Puigdemont per a la polèmica

Puigdemont és entrevistat al Financial Times i, en plena polèmica pel paper dels Mossos i la seva entrada a l’Europol, apunta: “Els vam dir que no fessin política amb la seguretat. Desafortunadament, el govern espanyol tenia altres prioritats”. Parla de la negativa a facilitar l’accés a la informació europea o a dotar els Mossos de més agents, una crítica que ja feia mesos abans dels atemptats. Els diaris veuen imperdonable que ho digui el dia abans de la manifestació: “Puigdemont provoca Rajoy la vigília de la manifestació”, titula El País ; El Mundo fa servir el verb “dinamita”, mentre que l’ Abc i La Razón prefereixen centrar-se en el posicionament de 177 entitats contra el rei per sostenir que hi haurà un “boicot sobiranista” a la marxa. El País completa la notícia amb un editorial que, com l’endemà dels atemptats, demana que la manifestació serveixi per posar fi al Procés. Després de la marxa, però, ja titulava que “l’independentisme boicoteja la marxa unitària de Catalunya”. El relat polític dels atemptats segueix en construcció.

Editorials unànimes contra el Procés

‘El País’

“Un atemptat d’aquesta magnitud ha de ser un toc d’alerta que faci tornar a la realitat les forces polítiques catalanes que, des del Govern, el Parlament i els moviments per la independència han fet de la quimera secessionista la sola i única activitat de l’agenda política catalana els últims anys. És hora d’acabar amb les absurditats democràtiques”.

‘El Mundo’

“Puigdemont va qualificar amb desvergonyiment de «miserable» el fet que es mesclin els seus plans independentistes amb la digestió dels atemptats. Pretén així desfer-se de la necessitat que el Govern abandoni els seus deliris estèrils, i comenci d’una vegada a treballar al servei dels problemes reals de Catalunya, com la concentració de bosses de musulmans altament radicalitzats, que és un dels més greus. No podem oblidar com el nacionalisme ha anat alimentant una veritable bomba afavorint l’arribada d’immigrants de països musulmans respecte dels de països hispanoparlants, com a part de l’estratègia de ruptura d’Espanya”.

‘La Razón’

“Puigdemont va ser el primer a contaminar l’escenari de la ciutat i l’estat d’ànim d’una ciutadania colpejada [...]. No va ser l’únic a colar missatges separadors, falques disgregadores. [...] Espanya va bolcar-se en una part medul·lar d’ella mateixa. Hi va haver solidaritat, afecte i proximitat. El contrari de la roïndat moral dels qui encoratgen la fractura, la diferència, l’ètnia i la supremacia”.

‘Abc’

“El separatisme és la malaltia moral de Catalunya. No ens hem d’enganyar amb els actes unitaris de dol públic, perquè amb prou feines han pogut tapar la pulsió segregacionista que s’ha instal·lat en la política catalana. Les proves abunden fins a la nàusea [...]. Ni tan sols quan es comparteix la mà del botxí han sigut capaços de sentir un mínim de comunitat amb la resta d’Espanya”.

‘El Mundo’

“La cooperació plena entre policies [...] no es dona per la desconfiança que provoca el fet que un dels cossos estigui embarcat -per mandat dels seus responsables- en un procés d’independència. Això últim explica també el lamentable arraconament [...] de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil [...]. Els dirigents catalans no perden ocasió per presentar els atemptats com si fos una urpada al seu territori”.

‘Abc’

“Posades en ordre les preguntes que els Mossos d’Esquadra i els seus responsables polítics han de respondre sobre la seva actuació prèvia als atemptats, en resulta una llista de possibles faltes de coordinació -en la més benèvola de les interpretacions [...]. L’aplaudiment oportunista als Mossos d’Esquadra [...] amaga una intencionalitat política vinculada al Procés i al referèndum de l’1-O”.

‘El País’

“Carles Puigdemont ha fet tot el possible per posar fi al consens que, tan sols fugaçment, s’havia imposat en l’escena política d’un país commocionat. I per empitjorar les coses, ho ha fet -hem de suposar que amb tota la intenció- la vigília de la manifestació [...]. Fem una crida perquè la manifestació serveixi no només per escenificar el dolor i la repulsa respecte als atemptats, sinó per construir una agenda política realista que situï al centre la unitat d’acció i l’eficàcia contra el terrorisme. Ja n’hi ha prou d’oportunisme i de fanatisme en aquesta quimera independentista que ens divideix i ens fa a tots més vulnerables”.

‘La Razón’

“L’independentisme està disposat, de nou, a saltar-se algunes lleialtats infranquejables. ¿Busquen convertir una manifestació contra el jihadisme en una protesta més, una altra, contra el govern [espanyol]? Puigdemont no està a l’altura dels esdeveniments i evidencia la seva incomoditat amb una crisi terrorista que està alterant els plans sobiranistes”.

stats