Baños, de líder a simpatitzant ras

BarcelonaEl 4 de gener, just 24 hores després que el consell polític i el grup d’acció parlamentària donessin el no definitiu a Artur Mas, la CUP va difondre una carta en què Antonio Baños anunciava que plegava com a diputat, “incapaç” -va confessar- de defensar el veto a l’expresident. Pocs confiaven aleshores que Mas cediria, faria un pas al costat i Junts pel Sí i la CUP assolirien un acord in extremis per investir un nou president i evitar eleccions. Amb l’anunci del pacte, Baños va afirmar que si la CUP l’hi demanava, es replantejaria la seva dimissió. Però els anticapitalistes no ho van fer: el cap de llista cupaire el 27-S va anar al ple d’investidura -i va votar sí a Carles Puigdemont- i uns dies després va presentar la seva renúncia a l’escó. Què fa ara Baños? A què es dedica? I com ha viscut la CUP la dimissió del seu líder electoral del 27-S?

A la carta de dimissió, Baños ja donava pistes sobre la seva nova etapa. “L’enfortiment de la base social de l’independentisme serà una tasca de la qual no ens podrem sentir deslligats i en la qual també penso seguir col·laborant”, hi deia. Allunyat de Súmate, ara intenta “guanyar l’àrea metropolitana” i apropar-la a l’independentisme a través de dues plataformes integrades a Reinicia, que aglutina i coordina totes les iniciatives i propostes de la que hauria de ser la futura Constitució catalana. En concret, Baños participa a La Consti -que organitza debats públics sobre el text constitucional- i a Participa, un espai de reflexió demoscòpica i sociològica amb l’objectiu d’assenyalar els punts dèbils del procés i plantejar solucions per arribar i convèncer els indecisos. “Només faltaria que en l’etapa clau deixés l’activisme”, explica a l’ARA.

“Tertulià professional”

A més, està preparant un llibre “sobre això de la nostra pàtria”, una reflexió de “com ha de ser el país que hem de construir a partir d’ara”. Ara bé, a l’activitat que dedica més temps és a participar en debats en mitjans com TV3, RAC1 i TVE. De fet, fent gala de la seva habitual ironia, Baños s’autoqualifica com un “tertulià professional”. “Tinc un perfil cupaire, he marxat però les idees són les mateixes”, explica. Ara, de perfil independent -no és militant-, perquè ja no participa del dia a dia a la CUP, ni forma part de cap òrgan decisori, on va començar a tenir presència en ser escollit el cap de llista a través de primàries. Ara manté només una “vinculació ideològica” amb el partit anticapitalista. “Hi està involucrat com a simpatitzant”, afirmen a la CUP. Si bé la resta d’exdiputats -des de David Fernàndez fins a Julià de Jòdar- tenen relació permanent amb la formació, com a treballadors del partit o com a peces clau a les assemblees, Baños ja no manté un contacte regular amb el partit. Tant ell com el grup parlamentari (amb alguns no coincideix des del debat d’investidura, el 10 de gener), però, treuen ferro a l’allunyament. “Prou feina tenen, els diputats”, exclama Baños, mentre que la diputada Anna Gabriel reivindica que el cap de llista “va donar el millor d’ell mentre va estar vinculat al projecte”.

En qualsevol cas, la dimissió de Baños, just quan la formació vivia els seus moments més difícils -el debat per a la investidura va tensar al límit les bases de la CUP, que va estar a punt de fracturar-se-, va ser difícil d’encaixar per al partit. En el correu electrònic per difondre la seva carta de dimissió, la CUP expressava que a la militància li sabia “greu” la decisió de Baños i admetia que el no definitiu a Mas no podia “satisfer tothom”. Des de fora, el gest va ser aplaudit com una mesura de “coherència” -Baños era partidari d’investir Artur Mas a canvi d’un pla de xoc social-, però molts cupaires van creure que la dimissió del líder de la candidatura “desacreditava” el mètode assembleari. “No va entendre el funcionament intern”, resumeix un destacat cupaire.

Li retreuen que després de tres mesos de tensíssimes negociacions i de complicats debats al partit, “abandonés el vaixell” i no “complís” el veredicte de l’assemblea. Per a certs sectors del partit, Baños, que no havia participat abans en les dinàmiques internes de la CUP, “va posar en dubte” el funcionament assembleari en què es basen els anticapitalistes per prendre qualsevol decisió. “El que decideix l’assemblea es defensa fins al final, i més si n’ets la cara visible”, afirma un membre de la CUP, que compara la decisió de Baños amb la de David Fernàndez, que tot i que també era partidari d’investir Mas, no s’ha desvinculat del partit.

Seguint de prop la política

Baños confessa que segueix de prop l’actualitat política. Entén que les discrepàncies entre Junts pel Sí i la CUP (i també les que hi ha entre CDC i ERC) demostren que a Catalunya “hem vist que tothom s’ha d’entendre, mentre que a Espanya no ho aconsegueixen fer”. I avisa que el resultat del 27-S evidencia que l’independentisme “va obtenir una victòria” però que no va ser “suficient”. Ara, diu, falta “reorganitzar i mobilitzar” el carrer i aconseguir que el percentatge d’independentistes augmenti del 48% per superar el 50%. “Hem de convèncer els que encara es pensen que Espanya es pot reformar”, apunta.

Baños ja no participarà en les negociacions dels pressupostos, ni tampoc en el procés d’assemblees per decidir el vot de la CUP. Tot i així, creu que els comptes que presenti el Govern “han de demostrar que hi ha la intenció de solucionar urgències socials i desobeir el sostre de dèficit”. “Ha de ser més un missatge que una solució en si”, comenta. És només l’opinió de qui un dia va ser líder de la CUP i ara és un simpatitzant ras.