Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Polítics, no ens utilitzeu

Barrientos va carregar contra la institucionalització a Espanya de la utilització de la justícia, la judicialització de la vida social i política

El magistrat Jesús María Barrientos ha sol·licitat als polítics que no usin els jutges per solucionar problemes per als quals són incapaços d’aplicar imaginació.

Barrientos no va prendre possessió amb el fuet: cal fer complir la llei. Aquest discurs de Rajoy l’ha deixat Barrientos a Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CPGJ), que va fer un desembarcament al Palau de Justícia amb els membres de la comissió permanent (tots menys una) i 10 presidents de tribunals superiors de justícia dels 16 existents a Espanya.

Barrientos va carregar contra la institucionalització a Espanya de la utilització de la justícia, la judicialització de la vida social i política, en un discurs precís. Va començar en català, va seguir en espanyol i va acabar en català amb el lema dels castellers, en recordar la comarca del Penedès on té casa: “Força, equilibri, valor i seny”.

El poder judicial “assegura l’aplicació i efectivitat de la legalitat vigent, i de cap altra”, va apuntar Barrientos. Però va afegir: “Que ningú acudeixi als jutjats i tribunals per buscar solucions al debat social obert actualment a Catalunya”. “Només correspon als responsables polítics canalitzar aquest debat i articular respostes imaginatives que puguin resultar acceptades per àmplies majories socials i que, alhora, reportin beneficis mutus als ciutadans de Catalunya i de la resta d’Espanya”, va afegir. I va subratllar: “La llei no és immutable, tampoc el text constitucional”. Tots dos, va dir, han d’estar “al servei de la societat i adaptar-se a les exigències que en cada moment demanin els seus ciutadans majoritàriament i democràticament, sempre dins el marc de reforma admès per la mateixa llei”.

No és potser el discurs que s’esperava d’ell, després de la no renovació de Miquel Á. Gimeno a la presidència del TSJC. El nou president segueix l’orientació de la sentència del TC sobre la declaració sobiranista del Parlament del gener del 2013. Aquella sentència unànime assenyalava, després de considerar il·legal que Catalunya es considerés sobirana: “[L’alt tribunal] ha reconegut que tenen cabuda en el nostre ordenament constitucional quantes idees vulguin defensar-se i que no hi ha un nucli normatiu inaccessible als procediments de reforma constitucional”. I precisava: “La primacia de la Constitució no s’ha de confondre amb una exigència d’adhesió positiva a la norma fonamental, perquè en el nostre ordenament no té cabuda un model de democràcia militant”.

L’absència de Puigdemont

D’altra banda, la diatriba de Barrientos contra la instrumentalització -encara que no va fer servir aquest terme- de la justícia per ajustar comptes polítics a l’Espanya d’avui mereix ser subratllada. Perquè excedeix àmpliament Catalunya. Els casos dels titellaires i de Zapata i Rita Maestre a Madrid són bons exemples d’aquesta judicialització que asfixia la vida democràtica. Que la fa irrespirable en aquest procés inquisitorial en casos com aquests, que aconsegueix la simbiosi o alquímia entre justícia i mitjans de comunicació. Lesmes, a diferència de Barrientos, va venir amb el fuet de la llei. No li calia. Tampoc li calia fer costat a Barrientos, que es val per si sol, com ha demostrat. Tampoc necessitaven Carles Puigdemont i Carme Forcadell brillar per la seva absència en un acte institucional que mereixia donar almenys cent dies de confiança al nouvingut president del TSJC. Han estat tots dos molt mal aconsellats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT