Publicitat
Publicitat

PERFIL

Batlle, del PSC al Govern del Procés sense qüestionar la legalitat

Batlle havia d’aportar “sentit comú i serenitat” als Mossos, qüestionats per la gestió que el seu predecessor, Manel Prat, havia fet de la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez o el cas Ester Quintana

Quan Albert Batlle (Barcelona, 1953) va ser nomenat director dels Mossos d’Esquadra el juny del 2014, el llavors conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va confiar en la seva capacitat d’afrontar una situació “complexa” al cos policial. Amb un marcat perfil tècnic i independent, Batlle havia d’aportar “sentit comú i serenitat” als Mossos, qüestionats per la gestió que el seu predecessor, Manel Prat, havia fet de la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez o el cas Ester Quintana. Tres anys i dos consellers d’Interior més tard, el Procés s’ha acabat convertint en el seu cas més complex i, el referèndum, en el detonant de la seva dimissió.

Nascut a Sant Gervasi, cristià practicant i amb passat escolta, Batlle es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i va exercir d’advocat durant sis anys. La política, però, ha sigut sempre la seva carrera de fons per a aquest amant del running. Va participar en la fundació del PSC i, pròxim al sector obiolista, el 1983 va entrar amb Pasqual Maragall com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Mantenint el seu escó durant el mandat de Joan Clos, va passar 20 anys al consistori barceloní, on va exercir de regidor de districte d’Horta-Guinardó i regidor d’Esports, entre d’altres.

El 2003 va ser nomenat pel govern tripartit com a secretari de Serveis Penitenciaris, un càrrec que va ocupar fins al 2011, quan va haver de deixar la militància socialista per fer el salt a l’Oficina Antifrau de Catalunya de la mà de Daniel de Alfonso, de qui va ser subdirector. Ja al capdavant dels Mossos, el febrer del 2017 va deixar clar que el cos compliria “en qualsevol moment” la legalitat davant del Procés. Un posició -la seva voluntat de mantenir la neutralitat de la policia catalana- que, amb els últims canvis al Govern, dubtava de poder defensar.

Més continguts de