ERC i la CUP s’alineen amb el 27-S sense polítics
Els cupaires diuen ‘sí’ a la llista civil si les constituents es fan ràpid, Rovira ho accepta i apuja la pressió a Mas
Barcelona“El 27-S es pot convocar sense partits, cedint el protagonisme a la gent, per tenir el suport del sí [a la independència] i convocar seguidament eleccions constituents”. el diputat de la CUP Quim Arrufat donava així el sí cupaire a la fórmula de la llista civil sense partits i polítics en actiu per convertir el 27-S en un plebiscit. Un plebiscit pur, el més semblant a un referèndum, amb el vot independentista concentrat en una “oferta” electoral amb mínima connotació política.
Amb aquesta oferta, la CUP situa en dos plans diferents el plebiscit sobre la independència -27-S- i les eleccions constituents, que decidirien la correlació de forces ideològica al Parlament que hauria de redactar la Constitució del nou estat. Un plantejament similar al que llançava ara fa una setmana el líder d’ERC, Oriol Junqueras, però que va un pas més enllà, perquè la CUP no pensa participar en “governs de gestió interina de res”. És a dir, que el govern de concentració que propugnaven els republicans amb Artur Mas cauria amb la proposta de la CUP, que es decanta així per una fórmula que permetés a Mas mantenir la presidència en funcions un màxim de cinc mesos, fins a la nova convocatòria. Al capdavall, aquesta fórmula -llançada per Arrufat durant la compareixença de Mas per explicar el nou Govern després de la sortida d’Unió- encaixaria amb una màxima que el president ha reiterat sovint: l’avançament electoral aquest cop només té sentit si és per sotmetre a les urnes el suport a la independència, però no per canviar el Govern. En aquest cas, defensava, les eleccions s’havien de fer quan toca, a finals del 2016.
Però ¿com es concretaria aquesta part del trencaclosques? ¿Com es pot mantenir el mateix Govern amb un Parlament nou, tenint en compte que el president ha de ser electe i Mas no podria figurar a la llista civil? Les fonts de la CUP i d’ERC consultades argumenten que els diputats del grup independentista, sempre en un cas de majoria absoluta, bloquejarien la investidura del nou president fins a tres cops, de manera que l’avançament seria automàtic al cap de dos mesos d’intents fallits des de la constitució de la nova cambra. Es tracta d’esprémer totes les possibilitats que ofereix la llei per fer el referèndum que l’Estat va vetar el 9-N.
La llista sense polítics per esquivar les desavinences a les formacions independentistes és una proposta sorgida d’Òmnium, que va fer-se seva avui fa una setmana el president d’ERC, Oriol Junqueras, i que ahir la CUP va abraçar públicament després d’analitzar, i descartar, altres fórmules que s’han explorat les últimes setmanes. Perquè per a l’esquerra independentista “la clau d’un 27-S plebiscitari no consisteix en una llista compartida amb els partits, ni entre els partits i societat civil”, deia ahir Arrufat, en una clara referència a l’oferta de Mas a Molins de Rei. Ara bé, també es va desmarcar de Junqueras quan va tancar a la porta a ser “la crossa de nous governs” amb qui només els uneix l’independentisme -en referència a CDC- ni tampoc s’afegirien a “llistes que plantegin governs d’unitat”.
ERC accepta les condicions
Ni ERC ni la CUP amaguen les “complexitats” de teixir una llista civil, però els republicans van aplaudir que els cupaires s’avinguessin a debatre-ho. La secretària general dels republicans, Marta Rovira, va mostrar-se “completament d’acord” amb Arrufat i va veure amb bons ulls les seves condicions: si una estona abans havia “pregat” a Mas que formés un govern de concentració independentista després del 27-S, Rovira va acabar avalant al cap de no res la convocatòria d’uns comicis constituents després del plebiscit. “Es pot parlar de govern de concentració o d’eleccions constituents”, va admetre la número dos republicana, que va insistir que estan disposats a fer “un pas al costat” i no presentar-se el 27-S amb les seves sigles.
En canvi, l’entesa exhibida entre ERC i la CUP al Parlament va provocar un cert sotrac a CDC. “Ni ens esperàvem aquesta proposta, ni que l’esbombessin”, reflexionava ahir a la tarda un alt dirigent nacionalista. “Les entitats ens han demanat explícitament que siguem discrets”, afegien les mateixes fonts consultades. CDC es va reunir dilluns al vespre amb representants d’Òmnium, l’AMI i l’ANC, però encara no ha rebut una proposta formal. “La proposta que estudiarem serà la seva”, assenyalava un membre de la cúpula del partit. Òmnium ja va aclarir diumenge que la seva alternativa passa per una llista exclusivament de membres de la societat civil, sense polítics, però, això sí, amb el suport explícit dels partits sobiranistes. L’ANC, en canvi, no ha pres cap decisió. A l’hora de tancar aquesta edició, el secretariat nacional seguia en una reunió que es preveia tensa i intensa per buscar la seva pròpia proposta de consens. Un sector del secretariat intentava forçar ahir un procés de primàries nacionals obertes per escollir els candidats de la llista, en què també volen polítics.
De les files convergents, en públic ahir només va parlar Jordi Turull, que va reclamar no fer “una cursa de gesticulacions”. La prudència és la consigna des de fa una setmana a la seu de CDC. Avui Mas s’hi referirà al matí al Parlament i en una entrevista a 8TV a la nit.
Plebiscitàries al setembre i constituents al febrer
Després del 27-S, si s’escollís nou president, el Parlament ja no podria dissoldre’s anticipadament fins a un any després. Per driblar aquesta limitació i poder fer les eleccions “constituents” de manera “immediata” després del 27-S -escurçant el temps entre comicis- els nous diputats sobiranistes optarien per no promoure candidat a president. Davant la impossibilitat d’investir cap de l’executiu (ningú tindria majoria absoluta ni més vots a favor que en contra si la llista cívica tingués majoria de diputats), el Parlament es dissoldria i es convocarien immediatament noves eleccions. En aquest temps, seguirien governant en funcions Artur Mas i els seus consellers. Quin seria el calendari? Un cop constituïda la cambra vint dies després del 27-S es farien intents per investir president. Si dos mesos després cap candidat tingués prou suport, el Parlament es dissoldria i es convocarien eleccions “immediatament”. Els comicis tindrien lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Poden passar dos mesos entre la signatura del decret -que ho tornaria a fer Mas- i la nova jornada electoral. En total, cinc mesos després del 27-S. El febrer del 2016, ja després de les espanyoles, seria la data de les “constituents”.
