Publicitat
Publicitat

EL NOU FINANÇAMENT

Disposar d'una Hisenda pròpia permet aplicar mesures d'estímul econòmic

Euskadi capeja la crisi amb un dèficit fiscal de només 25 milions d'euros

El concert és una realitat plenament assumida a Euskadi. I, amb un dèficit fiscal de només 25 milions, és clau per fer front a la crisi perquè disposa dels impostos propis i una capacitat fiscal plena.

"Anar en contra del concert econòmic és injust perquè és profundament espanyol i constitucional". Són paraules del 2009 d'Antonio Basagoiti, president del PP basc, una opinió molt llunyana de les pors que desperta entre el PSC i els populars catalans la sortida de la Generalitat de la Lofca. Els seus homòlegs d'Euskadi ho tenen clar. Allà les virtuts del concert són conegudes i defensades des de tots els sectors. I és que la capacitat de recaptar, gestionar i legislar sobre els impostos propis i pagar a l'Estat per les competències que presta ha permès al govern basc capejar millor la crisi i presentar uns indicadors econòmics que són l'enveja de la resta de comunitats.

Segons els pressupostos de l'Estat, el dèficit fiscal d'Euskadi serà aquest 2012 de 25 milions d'euros, una xifra que equival a un 0,24% del pressupost basc. Per contra, el dèficit fiscal català era el 2009 -l'últim any calculat- de més de 16.400 milions, un 44,4% dels recursos disponibles en el pressupost de la Generalitat.

Amb l'atur més baix de l'Estat -a 11 punts de la mitjana-, la renda per càpita més alta i el dèficit i el deute a la franja baixa, les dades són contundents. Sobretot quan rere seu s'hi troba sovint Navarra, amb un sistema foral similar. "Si ens trobéssim en el règim comú de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, imagino que la situació del País Basc seria similar a la d'altres comunitats", admet el secretari general d'Hisenda de Biscaia, José Rubi. "Ser l'amo dels recursos propis és un instrument potent", subratlla la catedràtica i exconsellera d'Economia Mari Carmen Gallastegui.

El Guggenheim, pel concert

Fins i tot el museu del Guggenheim podria ser en una altra ciutat i no a Bilbao si no fos pel concert. Segons Gallastegui, els seus impulsors van escollir-la pel finançament basc. "Qualsevol inversor et demana garanties que es farà el que es pacti", afirma, i el fet de poder gestionar els impostos propis assegura la disponibilitat dels recursos acordats. I, com el Guggenheim, el mateix amb altres inversions.

Els recursos extra d'Euskadi són utilitzats per l'impuls de l'economia, l'atracció de talent o el foment d'aliances empresarials internacionals. A més, "hi ha una proximitat total amb els gestors de l'impost de societats i sabem a l'instant els problemes que existeixen", segons Gallastegui. De fet, la patronal basca, Confebask, va reclamar al maig al govern autonòmic que usés les competències del concert per reactivar encara més les empreses.

A més, des de la dècada dels 80 el finançament ha permès remuntar l'economia i enfortir-ne la base industrial. Eren temps en què l'atur basc superava el 20%. El concert, igualment, ha servit per fonamentar un benestar més sòlid, amb la renda bàsica més potent de l'Estat, juntament amb la navarresa. I en recaptar impostos des de la proximitat el frau fiscal té més mala consideració social.

"El més important del model és que es negocia de manera bilateral, d'igual a igual i de manera paritària amb l'Estat", explica Rubi. A la pràctica, Euskadi paga el 6,24% del cost de les competències no assumides per l'executiu autonòmic -exèrcit, Corts Generals, casa reial, TGV, principals ports i aeroports...- i el mateix percentatge -el pes del PIB basc a l'Estat- per al fons d'anivellament territorial. Gallastegui veuria positiu per al conjunt d'autonomies que Catalunya tingués el concert, perquè "la Lofca s'entén com a perversa", però assumeix que generalitzar-lo podria obligar a assumir més quotes de solidaritat.

Més continguts de