Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

Extracte en català de l'entrevista d'Artur Mas al 'Frankfurter Allgemeine'

El president de la Generalitat compara la situació de Catalunya amb un nen que es vol emancipar i parla d'una federació o una confederació, però sense trencar amb Espanya

"No es tracta de trencar amb Espanya, és més aviat una emancipació", diu el president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista que publica aquest dimecres el prestigiós diari alemany 'Frankfurter Allgemeine'. Mas admet que "a Catalunya cada vegada hi ha més gent que vol un estat propi", però planteja l'estudi d'altres opcions, com la federació o la confederació amb Espanya.

Aquí podeu llegir l'entrevista sencera en alemany, signada pel periodista Leo Wieland.

A continuació us oferim una extracte ampli de l'entrevista traduïda al català per l'ARA:

Més Europa, més Catalunya

Senyor President, com li va a Catalunya, com li va a Espanya i com li va a Catalunya dins d'Espanya?

Catalunya coixeja, Espanya, i també Catalunya dins d'Espanya, estan en espera. Però malgrat que la situació econòmica és molt dura, crec que tant Catalunya com Espanya poden passar pàgina. Això no és Grècia. La nostra situació també és millor que la d'Itàlia. Si ens enfrontem a les coses importants amb decisió, estic convençut que hi trobarem una solució.

Vostè governa des de fa un any amb mesures doloroses per mantenir sota control el dèficit i el deute. Què ha après que el nou govern central de Rajoy encara hagi d'aprendre?

Des del primer dia, el meu lema ha estat: "S'ha de governar pensant en les properes generacions, no en les properes eleccions". Paradoxalment, potser d'aquesta manera es poden guanyar les eleccions. En aquest sentit, la nostra experiència de l'any 2011 va ser molt positiva. Malgrat totes les decisions dures, aparentment impopulars, i en contra de totes les crítiques i manifestacions, al final vam guanyar tant les eleccions municipals com les estatals. Per tant, hi ha una majoria silenciosa que entén el que fem.

A Espanya, amb un 23% d'atur, i a Catalunya, amb un 20%, s'imposa una notable pau social. A què es deu això?

Les estadístiques oficials aquí no coincideixen amb la realitat. Un polític no ho hauria de dir, però les xifres d'atur estan inflades. Per dos motius: molts espanyols treballen en l'economia submergida, probablement més que a la resta d'Europa. I hi ha col·lectius que hi estan comptats tot i que no busquen feina, com ara els prejubilats. Tot i que cobren el subsidi d'atur, ja no tenen interès a trobar feina. D'aquesta manera es poden reduir tranquil·lament uns cinc punts percentuals. Malgrat això, el problema encara és prou greu. Però durant els últims 20 anys Espanya ha construït un estat del benestar suficientment sòlid per pal·liar els efectes d'aquesta crisi.

Aquest dimecres es reuneix per primer cop a Madrid amb Rajoy. Què n'espera, d'ell, i què espera, ell, de vostè?

Serà una primera presa de contacte. Jo li diré, que el meu Govern està preparat per dur a terme una gran reforma estructural, per exemple, del mercat laboral, i per posar en pràctica una política de l'estalvi. No és un xec en blanc, però en aquests temes volem cooperar amb el govern espanyol. En el mateix sentit vull parlar amb ell sobre l'estimulació del creixement econòmic a Europa. Alguns estats membres, amb Alemanya al capdavant, s'hi mostren molt cautelosos. I després hi ha l'agenda catalana.

A què es refereix?

A les competències fiscals. Nosaltres volem la mateixa sobirania que té el País Basc. No es pot ser responsable només de les despeses, sinó també dels ingressos. En aquesta matèria bona part de les comunitats autònomes depenen completament de Madrid. Allà es decideix sobre els impostos i se'ns fa una transferència. Vull plena capacitat de decisió.

Aquest és un bon moment per als canvis que afecten la unitat d'Espanya?

Tenim un objectiu clar. Volem més Europa i més Catalunya. Això significa més poder polític per a Europa i més poder polític a casa nostra. A curt termini, segurament no és possible. Però és absolutament necessari. Si imaginem Europa d'aquí a 20 anys, les regions i els ciutadans hi han de tenir més pes. No té cap sentit que els estats tinguin cada vegada més influència. No volem compartir la nostra sobirania amb Madrid. La volem per a nosaltres.

Què en pensen els set milions d'habitants de Catalunya?

No hi ha un panorama gaire clar, però sí una evolució interessant. Cada vegada més gent és favorable a la sobirania. Això no vol dir necessàriament la independència. En una Europa interdependent ja no hi ha ningú independent, mireu Grècia. A Catalunya hi ha cada vegada més gent favorable a un estat propi. Aquest podria formar després una federació o una confederació amb Espanya. El sentiment és que necessitem aquest estat propi per avançar. No es tracta de trencar amb Espanya. Es tracta més aviat d'una emancipació. Els nens, quan es fan adults, no volen trencar amb els seus pares, sinó viure a la seva pròpia casa. A Catalunya, aquest encara no és el corrent predominant, però sí que representa un 50% i amb tendència a l'alça.

Escòcia és un model per a vostè?

Hi ha algunes semblances. Però el Regne Unit no és Espanya i Catalunya no és Escòcia. Catalunya té de llarg més pes a Espanya que Escòcia a la Gran Bretanya. Catalunya té una població molt heterogènia, i Escòcia, no tant. Però la Gran Bretanya té una democràcia molt més sòlida i amable que Espanya.

Per què Catalunya ha prohibit les corrides de toros però, en canvi, segueix permetent els correbous a les festes populars?

No vam prohibir les corrides per motius identitaris, sinó per respecte als animals. Les corrides ja eren cada vegada més dèbils a Catalunya, i al final ja estaven orientades sobretot al turisme. A més, en els correbous del delta de l'Ebre no es mata el toro. Això és una gran diferència.

Més continguts de