Política 26/07/2017

La Guàrdia Civil veu indicis de criminalitat en un alt càrrec del Govern pels preparatius del referèndum

El secretari general de la Presidència, Joaquim Nin, i el director general d'Atenció Ciutadana de la Generalitat, Jordi Graells, han declarat com a testimonis davant la Guàrdia Civil

Ara
2 min
El secretari general de Presidència, Joaquim Nin, surt de la comissaria després de declarar per l'organització del referèndum

BarcelonaEl secretari general de Presidència, Joaquim Nin, ha estat informat per la Guàrdia Civil que el consideren investigat –tot i que és el jutge qui té l'última paraula– durant l'interrogatori, al qual havia acudit acompanyat de la seva advocada tot i que inicialment hi anava com a testimoni i no li calia assistència lletrada. Si tira el davant el plantejament que la Guàrdia Civil portarà al jutjat, Nin serà investigat perquè els agents consideren que han trobat "indicis de criminalitat" en les seves gestions al voltant de la consulta independentista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons han informat a Efe fonts pròximes a la investigació, Nin ha començat a declarar com a testimoni, sense l'assistència d'un advocat, però davant els indicis que algunes de les seves respostes podrien incriminar-lo, la Guàrdia Civil li ha comunicat que passava a tenir la condició d'investigat.

La Guàrdia Civil, sota la direcció del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, continua investigant els preparatius del referèndum que el Govern té previst celebrar l'1 d'octubre. A banda de Nin, també ha estat citat a declarar com a testimoni a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia el director general d'Atenció Ciutadana de la Generalitat, Jordi Graells, que hi ha estat més de tres hores.

La Guàrdia Civil veu indicis de criminalitat d'un alt càrrec del Govern per les seves actuacions amb el referèndum

Aquest és un nou pas de la investigació que s'està portant a terme arran de les declaracions del jutge Santi Vidal -en què assegurava que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans- i al qual se li han anat sumant nous episodis: l'interrogatori a treballadors públics vinculats al registre de catalans a l'exterior, personal de l'empresa que va fer el web del Pacte Nacional pel Referèndum o la petició d'informació al TNC per l'acte en què JxSí i el Govern van presentar públicament la llei del referèndum el 4 de juliol.

El 25 de març, a més, la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir diligències per investigar els preparatius del referèndum en col·laboració amb la Guàrdia Civil, una decisió incentivada sobretot per la licitació d'un acord marc del departament de Governació per la compra d'urnes, que finalment va quedar desert.

Uns dies més tard, el ministeri fiscal va enviar la Guàrdia Civil a una vintena d'empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat, perquè els demanés informació sobre els contractes de la Generalitat per bastir dues estructures d'Estat: els serveis d'intel·ligència i l'Agència Tributària.

stats