Reivindiquem les dones pioneres en l'estudi de l'ADN

Cada 11 de febrer se celebra el dia internacional de la nena i la dona en la ciència amb l’objectiu de visibilitzar l’aportació de les dones al progrés científic. Aquest any, a més, hi ha una altra celebració, la dels 25 anys de la publicació del primer esborrany del genoma humà a partir de la seqüenciació gairebé completa de tots els nostres cromosomes. Aquella fita, disposar del nostre manual d’instruccions obria la porta a saber per què els humans som com som. Des d'aleshores, s’han fet avenços importantíssims i segur que sortiran articles parlant de molts científics importants que hi han contribuït, però en ocasió de l’11-F, també cal recordar les dones científiques pioneres que van fer contribucions molt rellevants per posar els fonaments de l’era de l'ADN i el genoma, més enllà de Rosalind Franklin i Barbara McClintock. Avui paga la pena recordar dues investigadores coetànies, Martha Chase i Maxine Singer, ambdues ja difuntes, dues cares ben diferents de la difícil trajectòria de les dones en el món de la ciència.

L'experiment de la batedora de cuina

El nom de Martha Chase quedarà indeleblement unit a l’experiment que va tancar definitivament la polèmica qüestió sobre si el material genètic era l'ADN o les proteïnes. L'experiment de Hershey i Chase, o l’experiment de la batedora de cuina es va dur a terme l’any 1952, abans que Watson i Crick determinessin l’estructura de l'ADN. Chase era la tècnica del laboratori d’Alfred Hershey. Els dos investigadors treballaven amb bacteriòfags, virus que ataquen els bacteris, ja que estan constituïts només per ADN i proteïnes, les dues molècules en discussió. El seu assaig, molt enginyós, combinava el marcatge radioactiu per separat d’aquests dos tipus de molècules per identificar quin dels dos penetrava dins de l’hoste i determinava la formació de més virus.

Com que en aquella època no hi havia gaire material de laboratori, no existien les màquines centrífugues de sobretaula que es fan servir avui dia i a Chase se li va ocórrer fer servir una liquadora-batedora de cuina –avui dia encara hi ha models molt similars al mercat– per poder separar bacteris de virus per centrifugació. Tot i que ja hi havia treballs previs d’altres autors, els seus resultats van demostrar de forma fefaent que el material genètic dels bacteriòfags (i, per tant, també dels éssers vius) era l'ADN i, per aquesta raó, Alfred Hershey, però no Martha Chase, va rebre el premi Nobel de medicina el 1969.

Tanmateix, i de forma injusta i mesquina, Hershey ni tan sols va esmentar el nom de la seva ajudant i coautora durant la conferència en recollir el premi, quan la seva contribució a la recerca objecte del premi era innegable. Chase encara no era doctora en aquell moment; de fet, va aconseguir el doctorat al cap dels anys en un altre laboratori, però la seva vida personal va ser difícil i desgraciada. Va patir episodis de depressió per la manca de reconeixement i les dificultats associades a ser una dona en el món de la recerca, que la va obligar a deixar la ciència. Encara jove, va desenvolupar una demència prematurament, i va morir de pneumònia, fora d’aquest món i oblidada per tothom. Això sí, el seu experiment continua explicant-se a tots els llibres de genètica, com l’experiment definitiu que va iniciar l’era del DNA.

La bíblia dels genetistes

Una altra gran científica pregenoma humà és Maxine Singer, nascuda i formada a les escoles públiques de Brooklyn els anys 30 i 40. Va estudiar química i biologia, i va fer el doctorat sobre proteïnes. Va triar investigar en l’aleshores emergent món de l'ADN i l’ARN, perquè li va semblar un repte intel·lectual fascinant. I va acabar participant en l’elucidació del codi genètic universal a tots els éssers vius. A més, va ser una pionera de la incipient enginyeria genètica, adonant-se ràpidament dels problemes bioètics de l’ús i el possible mal ús de tècniques que permetien canviar, modificar les instruccions genètiques dels éssers vius, creant nous gens sintètics, sense saber-ne l’impacte a llarg termini. Això va fer que coorganitzés la primera conferència sobre la bioètica de les aplicacions genètiques en biotecnologia l’any 1975, a Asilomar (Califòrnia), abans que es publiquessin els primers llibres de bioètica en l’àmbit clínic.

A ella i el seu grup també li devem la identificació i anàlisi d’un component essencial del genoma humà, els elements genètics mòbils LINE. Aquests elements han modelat el nostre genoma i són font de mutacions i de variabilitat genètica. En tenim uns 100.000 i suposen al voltant d’un 20% del nostre genoma (per tenir una escala de referència, els gens que codifiquen per proteïnes només suposen un 2% del genoma). El gran coneixement que tenia Singer de l’estructura, composició i funcionament del genoma humà el va transmetre a centenars de milers de genetistes d’arreu del món publicant un llibre que va ser la “bíblia” per a tots els genetistes, “Gens i Genomes” (Maxine Singer and Paul Berg), quan just el Projecte Genoma Humà emprenia els seus primers passos.

Singer no es va adonar de la discriminació que pateixen les dones en el món de la ciència fins que no va aconseguir ser investigadora independent i es va trobar que cap estudiant del gènere masculí volia treballar amb ella perquè consideraven que no podrien progressar en la carrera científica sota la direcció d’una dona. Això la va convertir en una fervent advocada i defensora de les dones a la ciència. La seva vàlua científica indiscutible, capacitat comunicativa i personalitat convincent, la va fer brillar amb llum pròpia i, a diferència de Chase, Singer va rebre premis i reconeixements, i va participar de l’estratègia politicocientífica del seu país, els Estats Units, amb càrrecs diversos al congrés i altres institucions. A més, va ser mare de quatre fills, una dada important perquè moltes dones científiques han de sacrificar la vida personal per la ciència, i sense abandonar la recerca científica. Amb tot, realment una científica referent en qui les nenes i altres dones ens podem emmirallar.