Publicitat
Publicitat

ERC i CDC, junts a Madrid pel procés

Votaran plegats en els temes catalans i a la investidura de Sánchez, que condicionen al referèndum

ERC i CDC  van decidir no concórrer junts a les eleccions generals. El 20-D no els calia una llista que obtingués una gran majoria com la de Junts pel Sí i el fet que no s’hi presentés la CUP augmentava el risc de fuga per l’esquerra. Hi van anar separats però amb una clara voluntat de fer pinya en els temes referits a Catalunya i sense fer-se retrets en campanya. L’acord de govern del gener, que va dur les dues forces a compartir l’executiu, va donar més sentit encara a aquell compromís. Ahir Joan Tardà i Gabriel Rufián, per una banda, i Francesc Homs, per l’altra, es van reunir al migdia al Congrés i van acordar que votarien el mateix a la investidura de Pedro Sánchez. Amb el líder del PSOE s’hi havien de reunir, per separat, hores després. Votaran junts la investidura i també els temes referits al Govern i el procés, que ara hauran d’anar identificant per després fixar posició conjuntament amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Tardà va explicar que, per a ells, el govern de Catalunya és “un bé a preservar” i que tindran “una sola veu” per no donar “cap gust a qui vulgui veure contradiccions”. En els temes més ideològics, cadascú farà la seva. Homs ho va confirmar amb l’argument que uns i altres tenen programes diferents a Madrid, però que tots dos estan “al servei del que estableixi el Govern i el Parlament, perquè el marc de treball al Congrés de Diputats també ha d’estar al servei de les institucions”.

El primer que hauran d’entomar uns i altres és la investidura de Sánchez la primera setmana de març. Ahir no els va demanar el vot favorable ni l’abstenció, però sí que va voler conèixer de primera mà la seva posició. En aquest assumpte marcarà la diferència l’acceptació o no del dret a decidir per a Catalunya. La contraproposta que Podem va fer dilluns al PSOE per negociar el considera  “imprescindible” i té una formulació que Homs veu correcta -a diferència d’altres parts del document amb un to més “recentralitzador”- i que Tardà voldria que es concretés el 2016. El republicà va ser gràfic quan va dir que si Sánchez -a qui veu amb una actitud “menys oberta” que la que va tenir José Luis Rodríguez Zapatero amb l’Estatut-“cau del llit” i accepta el que proposen Pablo Iglesias i les confluències podrien replantejar-se les coses. Si s’obrís un procés similar a l’escocès (el referèndum acordat) el primer pas seria facilitar el govern del PSOE i Podem, que en tindrien prou amb l’abstenció sobiranista per investir Sánchez.

Palau, en mans dels portaveus

És un escenari que Homs i Tardà veuen encara impossible i que fa, segons el convergent, que estiguin “en el no”. Ni uns ni altres fixaran una posició definitiva fins que no sàpiguen amb qui governarà Sánchez i amb quina proposta. S’estalviaran un debat que pot ser estèril. Al matí, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va instar Podem a buscar la via per superar el veto del PSOE al referèndum, i es va obrir a estudiar altres propostes. Fonts del Govern feien notar, això sí, que Sánchez no s’ha posat en contacte formal amb l’executiu i que tot plegat està “delegat” en els portaveus a Madrid.

Les reunions, d’una hora cadascuna, van ser cordials, però s’hi va constatar la distància. El líder del PSOE no va passar d’oferir reformes de la Constitució i, arribat el cas, de l’Estatut, però res d’acceptar el dret a decidir. Es nega a “esmicolar la sobirania nacional”. La seva proposta “per reobrir el diàleg polític” passa, segons va dir després d’escoltar Tardà i Homs, per reformar la carta magna (necessitarà el PP), actualitzar el sistema de finançament, derogar la llei Wert i estudiar els 23 assumptes (la majoria, incompliments de l’Estat) que, en el marc estatutari, Artur Mas va plantejar sense èxit a Rajoy el 2014.

És una oferta insuficient perquè ERC i CDC passin del no a l’abstenció. Amb vista a una previsible confrontació, Tardà va exigir al líder del PSOE que “no obri el camí de la criminalització de l’independentisme” com ha fet Rajoy amb denúncies com les que han afrontat Mas i alguns consellers pel 9-N. Homs, a qui la Fiscalia investiga per aquest assumpte, va assegurar que ell no va tractar el tema.

Sánchez, en mans de C’s

Sánchez ja va dir que no volia els vots dels independentistes, però sí parlar-hi. Busca els vots d’IU i Compromís, amb qui té les negociacions avançades, i de Podem i C’s. Amb els últims afronta una “setmana decisiva”, en paraules del liberal Juan Carlos Girauta (C’s). Amb Podem, la cosa està més complicada. Sánchez diu no al referèndum i no li va agradar que Iglesias presentés un document amb un projecte de govern alternatiu al seu, malgrat que hi ha coses de fons que li agraden. Ara intenten concretar una nova reunió, però el diàleg avança molt lent. Sánchez sí que ha decidit, i ahir va quedar més clar, que si és president ho serà sense el suport independentista. Prefereix estar en mans de C’s.

Més continguts de