Publicitat
Publicitat

L'oposició es nega a debatre sobre les lleis de desconnexió

JxSí i la CUP proposen un "debat sense apriorismes" en tres ponències conjuntes

Junts pel Sí i la CUP comencen a fer ja els primers passos per impulsar les tres lleis de desconnexió –la de transitorietat jurídica, la d'hisenda catalana i la de protecció social– que van preveure en la declaració del 9-N suspesa pel Tribunal Constitucional. Un dels primers objectius dels independentistes és, però, intentar obrir el debat per sumar-hi la resta de formacions, com ara Catalunya Sí que es Pot, que sí que participa en la comissió del procés constituent. Per ara, però, no se'n surten.

Aquest dimarts la mesa del Parlament ha admès a tràmit la petició per crear tres ponències conjuntes sobre les tres propostes de llei i ho ha fet només amb els vots a favor de Junts pel Sí i la CUP, ja que la resta de formacions s'han negat en rotund a debatre sobre unes lleis que consideren que estan estrictament emmarcades en l'objectiu del procés independentista. La decisió final sobre si es creen o no les ponències la prendrà la mesa la setmana que ve quan tingui a les seves mans l'informe que ha demanat als serveis jurídics de la cambra.

La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha argumentat que s'utilitza el mecanisme de la ponència perquè tots els grups puguin fer aportacions "sense apriorismes" i sense "predeterminar-ne" els resultats en comptes d'apostar per un projecte de llei que estaria dissenyat directament pel Govern i que seria, segons la dirigent independentista, una proposta més "acotada i tancada". En aquest sentit, la seva homòloga de la CUP, Anna Gabriel, ha matisat que si bé és cert que les tres lleis estan recollides en la declaració del 9-N, les ponències que pretenen crear van "més enllà" perquè cada formació pugui fer les aportacions que consideri oportunes.

El 'no' de l'oposició

Les explicacions per intentar seduir la resta de grups no han donat fruits. Tota l'oposició s'ha negat a l'admissió a tràmit de la petició perquè entenen que les ponències responen únicament al full de ruta independentista pactat entre Junts pel Sí i la CUP. " Seria il·lògic participar en unes ponències per fer unes lleis en les quals nosaltres no hi creiem", ha assegurat el portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), Albano Dante Fachin, que ha afegit que tot plegat respon a la voluntat de materialitzar la declaració del 9-N, en la qual el seu grup va votar en contra. Al seu judici, la comissió d'estudi del procés constituent sí que és un espai de debat que permetrà contrastar diverses opinions perquè és "prou àmplia i no està predeterminada en els seus objectius".

El PSC també ha anunciat el seu 'no' a participar en les ponències tot argumentant que en cap cas se'ls pot "forçar a compartir la utopia" que segons ell suposa l'objectiu independentista i que, a més, poden entrar en contradicció amb la suspensió del Tribunal Constitucional. " Si volen, que proposin un projecte de llei, però que no ens obliguin a participar", ha insistit el portaveu adjunt dels socialistes al Parlament, Ferran Pedret. Segons el dirigent socialista, Junts pel Sí i la CUP només busquen "alimentar el relat d'una legislatura buida de continguts i mantenir la tensió narrativa" de cara a unes eleccions projectades en 18 mesos.

El diputat de Ciutadans i vicepresident segon de la mesa, José María Espejo-Saavedra, també ha advertit de la voluntat independentista d'eludir la suspensió del TC, a més denunciar que no es pot impulsar una ponència conjunta si la majoria de grups han manifestat la seva intenció de no participar-hi. En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, que ha recordat que quatre dels sis grups no manifesten aquesta "voluntat conjunta" de participar en les ponències. "Ens sembla una actitud antidemocràtica i autoritària", ha sentenciat.

La mesa ha demanat un informe als serveis jurídics de la cambra per aclarir si té sentit crear ponències conjuntes quan només dos grups han manifestat la seva voluntat d'assistir-hi. I és que el reglament del Parlament preveu altres fórmules per tirar endavant iniciatives per part de només dos grups parlamentaris, com ara el mecanisme de proposició de llei, que no obliga tots els grups a participar-hi. En tot cas, amb l'informe sobre la taula –que no és vinculant–, la mesa prendrà la decisió final de si es constitueixen o no les tres ponències conjuntes en la reunió ordinària de la setmana que ve.

" Fem el que fem a l'oposició hi ha ganes que no es faci res", ha lamentat la cupaire Anna Gabriel, que ja ha avisat que "respectaran" tots els grups que decideixin no participar-hi.

El ple contra la pobresa, el 9 i 10 de març

La mesa del Parlament i la junta de portaveus han acordat també celebrar el ple monogràfic d'emergència social els dies 9 i 10 de març, en una setmana en què no hi ha previst cap ple ordinari. És una cita que el PSC i CSQEP van demanar que se celebrés abans de les eleccions generals del 20-D, però que va acabar posposant-se per la incertesa en la investidura del president de la Generalitat. En aquest ple, s'abordarà la reducció de la pobresa i l'accés a l'habitatge i als subministraments bàsics.

Més continguts de